Finances personals bàsiques: l'estalvi

Suposadament, tal i com diu la capçalera d'aquesta pàgina web, això que esteu llegint és un blog sobre inversions i finances personals. Fins ara, però, la majoria d'entrades que he publicat han tractat principalment sobre inversions, així que ja és hora de parlar també sobre altres temes relacionats amb les finances personals.

Quan parlo de finances personals em refereixo a l'administració del patrimoni (diners i altres béns) d'un individu o d'una unitat familiar. Això inclou la gestió dels ingressos, de les despeses i, també, de les inversions. Avui parlaré del concepte més bàsic i, alhora, més important de les finances personals: l'estalvi.

Una guardiola 

Com deia, és el concepte més bàsic de tots, si no hi ha estalvi no pot haver-hi inversió ni cap tipus de planificació a futur de les nostres finances personals. Per aquest motiu crec que és molt necessari escriure una breu entrada amb algunes idees i reflexions personals al respecte.

L'estalvi és simplement la diferència entre ingressos i despeses

L'estalvi no és una altra cosa que la diferència entre els nostres (o de la nostra unitat familiar) ingressos i despeses. És una equació amb només dues variables, així que les matemàtiques són realment senzilles: per a estalviar més podem augmentar els ingressos, disminuir les despeses o, encara millor, fer ambdues coses alhora.

Malauradament, la teoria acostuma a ser més fàcil que la pràctica. Al blog tractaré de fer senzilla aquesta tasca parlant d'algunes de les estratègies més conegudes per tal de maximitzar el nostre estalvi. En aquesta entrada introductòria em centraré en alguns aspectes generals que, sota el meu punt de vista, cal tenir en compte en primer lloc.

Per a reduir les despeses abans cal saber en què gastem els diners

Tal i com deia abans, l'estalvi es composa de dues variables: les despeses i els ingressos. Començaré parlant de la primera: les despeses.

Si volem reduir les nostres despeses, el primer que cal fer és saber del cert en què gastem els nostres calers. Per això cal revisar els darrers extractes bancaris i veure quants diners destinem cada mes a cadascuna de les categories principals (lloguer o hipoteca, electricitat, aigua, comunicacions, alimentació, oci, transports, roba, etc.).

Aquesta mena d'auditoria interna de les nostres despeses ens permetrà, en primer lloc, conèixer quines són les categories que s'enduen la major part dels nostres diners i, també, detectar oportunitats per a reduir les nostres despeses.

Primer hem d'eliminar les despeses prescindibles i, sobretot, les perjudicials

Les oportunitats més fàcils de detectar són aquelles despeses que siguin totalment prescindibles, tot allò que, si ho analitzem amb deteniment, no ens reporta cap tipus de benefici o satisfacció.

Per a posar un exemple concret, avui dia hi ha una sobreoferta de serveis de subscripció (parlo de Netflix, Amazon Prime, HBO, Disney+, Spotify, Youtube Premium, etc.), ens hem de plantejar si realment tenim prou temps per a aprofitar totes les subscripcions o si directament podem prescindir-ne d'alguna.

Menció apart mereixen totes aquelles despeses que, a més a més de prescindibles, poden ser perjudicials per a nosaltres o el nostre entorn (si considerem el seu impacte sobre la salut, física o mental, o sobre la nostra butxaca). En general, em refereixo a qualsevol tipus d'addicció: tabac, alcohol, altres drogues, escurabutxaques, apostes, etc. Aquest tipus de despeses són les que, sí o sí, hem d'eliminar el més aviat possible.

A continuació podem centrar-nos en aquelles despeses que es puguin reduir significativament, ja sigui reduint el consum, aprofitant rebaixes i descomptes o optant per tarifes més econòmiques

Després de les despeses totalment prescindibles, podem trobar les despeses que, amb una mica d'esforç per part nostra, es poden reduir significativamentPotser durant la nostra "auditoria interna" hem detectat que gastem gran part del nostre pressupost a menjar fora de casa, comprar roba o pagar la factura elèctrica o del gas.

En aquest cas, senzillament cal reduir el consum (menjar més sovint a casa en comptes de fer-ho fora, comprar només la roba que realment necessitem o controlar l'ús de l'electricitat i aigua a casa).

També es important estar al cas de rebaixes i descomptes a l'hora de fer les nostres compres. És important no deixar-se portar per les estratègies de marketing de les empreses i utilitzar les rebaixes i descomptes per a comprar a millor preu només allò que realment necessitem, no allò que ens volen vendre. Es tracta de no "anar de rebaixes" a veure que trobem, si no a "esperar a rebaixes" per a comprar allò que volem.

Per últim, en el cas de subministraments i serveis (electricitat, gas, aigua, comunicacions, etc.) hem d'analitzar amb deteniment quina tarifa ens convé més, sense deixar-nos convèncer per promocions enganyoses o per la retòrica del comercial de torn. Un exemple concret són les tarifes PVPC per a l'electricitat i TUR per al gas (en parlaré més en detall en futures entrades), que acostumen a ser força més econòmiques per a la majoria de consumidors que qualsevol oferta que ens puguin fer les empreses comercialitzadores d'electricitat i gas.

Per a evitar que les despeses es "descontrolin", podem recórrer a pressupostar les nostres despeses i a "pagar-nos a nosaltres mateixos primer"

D'acord, ara que ja hem reduït les nostres despeses, com podem passar a l'acció i evitar que es tornin a "descontrolar"? Doncs hi han dos opcions molt recomanades: els pressupostos i el que es coneix com a "pagar-nos a nosaltres mateixos primer". Ambdues opcions són perfectament compatibles entre sí: podem escollir-ne només una o utilitzar les dues al mateix temps.

Pressupostar les nostres despeses mensuals o anuals es una feina força feixuga, però pot resultar-nos increïblement útil per a maximitzar l'estalvi.

Per sort, avui dia tenim a la nostra disposició infinitat d'eines que ens ajuden a pressupostar les nostres despeses, potser una de les més conegudes és l'app FintonicCal dir que, si hi tenim prou interès i hi dediquem unes hores del nostre temps, amb el extractes bancaris i un full Excel en tenim més que suficient.

Una altra opció, relacionada amb els pressupostos, que m'ha molt cridat la atenció és el mètode dels sobres. Consisteix en tenir diversos sobres amb els diners, en metàl·lic, que haguem assignat a cadascuna de les diferents categories de despeses d'acord amb el nostre pressupost mensual. Si un mes els diners d'un sobre s'esgoten no podem agafar-ne de qualsevol altre, d'aquesta manera ens obliguem a administrar correctament els nostres diners.

L'altra opció que he mencionat anteriorment és la que es coneix com a "pagar-nos a nosaltres mateixos primer". Simplement consisteix en que, tan aviat ens arribi la nòmina o qualsevol altre tipus d'ingrés recurrent, destinar directament un percentatge a l'estalvi (habitualment es parla de, com a mínim, un 10%). Aquest import, de cap de les maneres, podríem utilitzar-lo per al consum, si no que es destinaria a invertir o a constituir el nostre fons d'emergència. D'aquesta manera ens forcem a viure únicament amb l'import restant, per tant automàticament haurem d'ajustar les nostres despeses per a poder arribar a fi de mes.

Reduir despeses té un límit, en canvi augmentar els ingressos no

Trobo que moltes estratègies focalitzen la seva atenció sobretot en les despeses. Algunes acaben considerant com a prescindibles moltes despeses que potser, personalment, ens reporten una satisfacció a la qual no estem disposats a renunciar.

Molt sovint es parla de les anomenades despeses formiga (aquelles petites despeses que, degut a la seva freqüència, acaben sumant una quantitat significativa si les considerem de manera anual). S'acostuma a utilitzar l'exemple dels 200-300 euros anuals que ens estalviarien si renunciem al nostre cafetonet diari. Cadascú ha de valorar si renunciar a aquestes rutines ens reporta una reducció de despeses que realment valgui la pena.

Però, evidentment, podem reduir despeses fins a un cert límit (aquell que ens permeti viure sense haver de patir cap tipus de privació o renunciar a allò que ens fa feliços). En canvi, l'augment dels ingressosl'altra variable de l'equació, no té cap tipus de límit (al menys en teoria).

Per a augmentar els ingressos, en primer lloc, ens hem de centrar en la nostra principal font d'ingressos

Així doncs, parlem una mica d'ingressos. És molt freqüent sentir a parlar sobretot de les diferents opcions que tenim per a obtenir fonts d'ingressos addicionals. Però a mi m'agrada destacar l'assenyat consell d'en Harry Browne (el creador de la cartera permanent): "construeix la teva riquesa sobre la teva carrera professional".

Pel que fa als nostres ingressos i a la manera d'augmentar-los, aquest consell implica que, en primer lloc, ens hem de centrar en la nostra feina, el nostre ofici, el nostre negoci, en definitiva: allò que constitueix la nostra principal font d'ingressos.

No importa si treballem per compte aliè o si treballem per compte propi, la manera més efectiva d'augmentar els nostres ingressos és invertint en la nostra formació, analitzant oportunitats i prenent decisions que ens permetin progressar en la nostra carrera professional. Esforçar-nos per tal d'aconseguir un ascens, cercar noves i millors oportunitats laborals, emprendre o fer créixer el nostre negoci (ampliant la nostra cartera de clients o el nostre catàleg de productes i serveis) serien exemples concrets de maneres de fer progressar la nostra carrera professional.

També podem buscar fonts d'ingressos addicionals gràcies als nostres coneixements i habilitats o invertint

Com deia abans, també existeix una infinitat d'informació a la web i a diferents llibres sobre maneres d'obtenir fonts d'ingressos addicionals. S'acostuma a parlar d'ingressos passius (o semipassius, en funció del temps que hi haguem de dedicar) ja que, teòricament, un cop posem en marxa la font d'ingressos ens genera un flux de diners sense necessitat de fer pràcticament res. N'aniré parlant en detall a properes entrades, però a continuació n'enumeraré unes quantes per a que en tingueu alguns exemples:

  • Vendre productes que ja no utilitzem en comptes de llençar-los.
  • Obtenir ingressos per l'ús dels nostres béns (com la vivenda o el cotxe) gràcies a plataformes d'economia col·laborativa (com AirBnB, Uber o BlaBlaCar). 
  • Crear pàgines web i monetitzar-les mitjançant anuncis o marketing d'afiliats.
  • Escriure un llibre, de ficció o sobre algun tema que dominem. Avui dia no ens cal contactar amb cap editorial, podem autopublicar (tant a través d'ebook com en suport físic) d'una manera relativament senzilla i a baix cost. 
  • Fer de consultor extern. Hi ha diverses plataformes (com Third Bridge o Coleman Research) on podem oferir la nostra experiència i coneixements a empreses que estiguin interessades a obtenir informació sobre un determinat sector
  • Una altra manera de rendibilitzar la nostra experiència i coneixements es creant cursos online o fent vídeos tutorials a Youtube.
  • Per últim, oferint els nostres coneixements i habilitats com a freelance: creació de pàgines web, escriptura de texts per a webs o publicacions, fotografia o oferint els nostres coneixements i habilitats.
La inversió també pot ser una font d'ingressos passius si la orientem cap a la generació periòdica de rendes en comptes de cap a l'acumulació de capital:
  • Inversió en dividends, a través de la selecció de determinades accions o a través de fons d'inversió o ETFs de distribució. Aquest tipus de fons i ETFs reparteixen els dividends obtinguts entre els seus partícips, a diferencia dels d'acumulació que els reinverteixen. 
  • Inversió en el sector immobiliari, orientant la inversió cap a la generació de rendes periòdiques gràcies al lloguer.
  • Inversió en crowdfunding, ja sigui invertint en micropréstecs (crowdlending) o en el capital d'empreses de nova creació (crowdequity).



Doncs fins aquí aquesta entrada introductòria a algunes idees i reflexions personals sobre l'estalvi. La meva intenció es anar publicant més entrades per a profunditzar en alguns dels temes que he mencionat.

Per a acabar, vull fer una última reflexió: no es tracta de reduir les despeses o augmentar els ingressos fins a límits obsessius, si no de sanejar les nostres finances personal de manera que tinguem un nivell d'estalvi que ens permeti viure el present i també (amb l'ajuda de la inversió) el futur.

Comentaris

  1. Bon dia. Una altra gran entrada d'aquest meravellós bloc. Està tot molt ben explicat però, per incidir una mica més si cap en la importància de l'assumpte, dir que si volem mantenir el nostre nivell de vida a 30-40-50 anys caldrà destinar part dels nostres ingressos presents a l'estalvi, sabedors que la pensió que puguem arribar a percebre en aquests anys distarà molt del nivell d'ingressos que posseïm actualment. Per tant, ja no el 10% mínim, si és possible jo m'atreviria a citar un terç dels teus ingressos totals (comptant que es destina un terç a hipoteca / lloguer i un altre terç a `` vivir'': menjar, cotxe, assegurances , oci, ...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs tens tota la raó, tal i com van les coses, això de "pagar-nos a nosaltres mateixos" un 10% potser se'ns quedi massa curt. És un consell que he llegit en algun llibre i entenc que va més orientat a tots aquells que no aconsegueixen estalviar res de res. Obligar-se a estalviar un 10% dels ingressos seria un primer pas, relativament fàcil d'assolir, per a aprendre a gestionar millor les nostres finances i, amb el temps, poder augmentar aquest percentatge.
      La "regla dels terços" que menciones (1/3 vivenda, 1/3 resta despeses, 1/3 estalvi) també és molt habitual i em sembla una bona aproximació a unes finances personals sanejades, sobretot pel que fa al percentatge d'estalvis.
      Moltes gràcies pels teus comentaris! Sempre molt afalagadors :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada