Els Calers

Si ens pregunten per un exemple d'inversor d'èxit és molt probable que, a la majoria de nosaltres, el primer nom que ens vingui al cap sigui el de Warren Buffett . No és gens agosarat afirmar que Buffett (sense oblidar-nos del seu soci i bon amic Charles Munger ) és un dels millors inversors de la història, tenint en compte la rendibilitat anualitzada de les seves inversions i el llarg temps que porta en el negoci. Avui us parlaré de l' estratègia d'inversió a la que deu gran part del seu èxit: la inversió en valor ( value investing ). La inversió en valor consisteix, resumidament, en adquirir actius per un preu inferior al seu valor intrínsec La filosofia d'aquesta estratègia es basa, resumidament, en l' adquisició d'actius (habitualment accions) a baix preu en relació amb el seu valor intrínsec. Per tant, la seva premissa inicial és que hi ha una clara distinció entre valor i preu (segons les paraules del propi Buffett: " price is what you pay

Ja fa dos mesos que vaig inaugurar el blog i durant tot aquest temps he anat publicant algunes entrades per a parlar de diferents estratègies d'inversió . Fins ara he parlat de la indexació, de les carteres boglehead i de la cartera permanent.  Podria semblar, per tant, que tinc una clara preferència cap a les estratègies de gestió passiva i que al blog deixaré de banda la gestió activa . Res més lluny de la realitat. A aquesta entrada vull parlar sobre que en penso sobre aquesta (suposada) dicotomia entre la gestió activa i la passiva . Només expressaré una opinió personal , com penso fer de tant en tant al blog quan reflexioni sobre alguns temes relacionats amb les inversions i les finances personals. Per a separar aquestes reflexions de la resta de contingut del blog, les etiquetaré com (a falta d'un nom més original) "reflexions personals". A les properes entrades parlaré també d'inversió en valor i en altres factors, inversió en megatendències o inversió en

La indexació pot ser portada a la pràctica de moltes maneres diferents , podríem dir que els diferents fons d'inversió indexats (o els ETFs) són simplement maons amb els que construir la nostra cartera d'inversió. Seguint amb el símil, l'estratègia d'inversió que triem és la que definirà quin o quins tipus de maons utilitzarem i de quina manera els col·locarem. (Per exemple, la cartera permanent de Harry Browne utilitza fons indexats per a la part de renda variable). Si encara no sabeu ben bé que és això de la indexació i els fons indexats, podeu donar-li una ullada a l'entrada que vaig publicar a aquest mateix blog: Sobre la indexació (també anomenada gestió passiva) . Hi trobareu una explicació sobre què és la indexació i sobre els fonaments teòrics i empírics que hi ha darrere. Com que existeixen diverses estratègies d'inversió que utilitzen fons indexats i no volia que l'entrada fos massa extensa, vaig decidir que en parlaria a properes entrades. Ai

Com a continuació a la darrera entrada en la que vaig parlar una mica de la meva filosofia d'inversió , avui parlaré més en detall de l' assignació d'actius de la meva cartera . Abans de res, vull recordar que la finalitat d'aquestes entrades (i de totes les que vagi publicant relacionades amb la meva cartera) és únicament posar per escrit les meves reflexions i idees relacionades amb la inversió, no pretenc fer cap recomanació ni res similar. Ho faig públic perquè així, d'alguna manera, m'obligo a ser coherent i constant amb la meva filosofia d'inversió i també per a que els possibles lectors puguin comentar lliurement allò que desitgin. Percentatge del capital dedicat a cadascuna de les principals categories d'actius: 46% RV, 14% RF, 25% Efectiu, 10% Or, 5% Altres Començaré explicant quin percentatge del capital dedico a cadascuna de les principals categories d'actius i per què he decidit distribuir-ho així. Cal destacar que quan parlo d

Fins ara les entrades que he anat publicant han tractat sobre alguns dels conceptes bàsics i aspectes essencials que hem de tenir en compte si volem començar a invertir. Tot i que he gaudit escrivint-les, ja tenia ganes d'escriure també alguna cosa sobre la meva cartera , no només pel fet de compartir-la amb els potencials lectors del blog, si no per a que em pugui servir per a reflexionar i posar per escrit els meus pensaments.  Així doncs, avui començo a parlar de la meva cartera i ho faig descrivint la meva filosofia d'inversió (dir-li estratègia seria massa presumptuós, reservo aquest mot per a les idees dels professionals de la inversió). Aquesta entrada és un recull dels objectius personals , el meu marc mental i els coneixements i suposicions que han acabat desembocant en la construcció de la meva cartera d'inversió . És, per tant, una entrada amb un contingut totalment subjectiu (no conté cap tipus de recomanació ni assessorament). Inverteixo per a poder deixar

Avui parlaré d'una estratègia d'inversió dissenyada per a funcionar (protegir i fer créixer els nostres estalvis) durant totes les condicions econòmiques , tant en les bones com en les dolentes (o, fins i tot, en les molt dolentes). Aquesta estratègia va ser creada per Harry Browne , que la va anomenar permanent portfolio ( cartera permanent ). Harry Browne, creador de la cartera permanent, va ser assessor financer, polític i escriptor Primer de tot, us faré una breu ressenya bibliogràfica del seu creador: Harry Browne (1933 - 2006) va ser assessor financer , polític (es va presentar a les eleccions presidencials dels Estats Units en dues ocasions, com a candidat del Partit Llibertari, "l'altre" partit polític a part del Republicà i del Demòcrata) i escriptor . Harry Browne (1993 - 2006), creador de la cartera permanent Va fer una bona fortuna (per a ell i per als seus clients) anticipant-se a la ruptura del patró or per part del dòlar (que es va oficialit