Quines classes de fons d'inversió hi ha i en què es diferencien?

Ja he mencionat alguna vegada que l'enorme oferta de fons d'inversió que tenim al nostre abast avui dia pot arribar a ser una mica aclaparadora per a l'inversor principiant (i, fins i tot, per als no principiants segurament també ho sigui). Tenir moltes opcions acostuma a ser sempre quelcom positiu, però requereix més esforç i coneixements a l'hora de triar la millor opció o la que més s'adeqüi a les nostres necessitats. Amb aquesta entrada tractaré de "posar llum a la foscor" tot explicant de manera senzilla què són les classes de fons d'inversió, quines n'hi ha i en què es diferencien entre elles.

Les classes fan referència a les diferències entre fons d'inversió que segueixen una mateixa política d'inversió

Abans de començar, cal recordar que els fons d'inversió els podem categoritzar de moltes maneres, però aquesta categorització no té res a veure amb les classes de les que parlaré avui. La categoria fa referència a la política que segueix el fons d'inversió a l'hora d'invertir. Podem categoritzar-los en funció del tipus d'actiu en que inverteixen (accions, bons governamentals, bons corporatius, etc.), el sector, el país o zona geogràfica, el tipus de gestió (activa o passiva/indexada) o qualsevol altra característica que serveixi per a determinar els criteris per a la selecció dels actius que formen part de la cartera del fons d'inversió.

Si, com deia, això no són les classes de fons, què són doncs? Les classes fan referència a les característiques que diferencien als fons d'inversió que segueixen exactament la mateixa política d'inversió (i, per tant, tenen exactament la mateixa cartera). Aquests fons que comparteixen política d'inversió també comparteixen, a simple vista, nom. Però si ens hi fixem amb deteniment veurem que el nom no és exactament el mateix, potser canvien una lletra o un parell de lletres del final. Aquestes lletres són les que ens serveixen per a diferenciar entre classes de fons d'una simple ullada, sense haver de recórrer a l'ISIN (el codi que identifica unívocament a qualsevol actius financers) o a la lectura de la documentació dels fons.

Fons d'inversió amb classes d'acumulació i de distribució

Anem a veure quines classes de fons ens podem trobar, començaré amb un exemple molt habitual i senzill d'entendre: la diferencia entre fons d'acumulació i fons de distribució.

Un fons d'acumulació és aquell que reinverteix les plusvàlues generades per les seves inversions, en canvi un fons de distribució les reparteix (per aquest motiu també se'l pot anomenar de repartiment) entre els seus partícips. Podem trobar-nos amb fons d'inversió que segueixin exactament la mateixa política d'inversió però que tinguin dues "versions" (=classes): una d'acumulació i una altra de distribució.

Un exemple seria el conegut Amundi MSCI World (un fons indexat que està format per accions d'empreses d'arreu del món desenvolupat), ja que té una versió d'acumulació i una altra de distribució, l'Amundi Is MSCI World Ae-C i l'Amundi Is MSCI World Ae-D respectivament. Veiem que l'única diferencia entre ambdues denominacions es la lletra final, C (de cumulative) per al d'acumulació i D per al de distribució.

Altres gestores de fons utilitzen diferents lletres o abreviacions per a diferenciar entre classes d'acumulació (habitualment "Acc", "A" o "C") i de distribució ("Dis", "Dist", "Inc" o "D"). Però, per a estar totalment segurs de la classe del fons on anem a invertir, cal llegir sempre amb deteniment la documentació dels fons (KID, informes semestrals o anuals, etc.).

Fons d'inversió denominats en diferents divises

Una altra diferenciació entre classes fa referència a l'existència de fons amb la mateixa política d'inversió però que utilitzen diferents divises a l'hora de denominar les participacions del fons. Cal remarcar que la divisa utilitzada no té perquè coincidir amb les divises en que es denominen tots els actius que formen part de la cartera del fons, són coses diferents. Per exemple, ens podem trobar un fons global denominat en euros que contingui accions d'arreu del món denominades en les seves respectives divises (euros per a les accions de la Zona Euro, dòlars per a les del Estats Units, lliures esterlines per a les del Regne Unit, etc.). Aquest mateix fons global també podria tenir una altra classe denominada en dòlars o en qualsevol altra divisa.

La divisa en la que es denomina el fons és important ja que és la que s'utilitzarà a l'hora de calcular diàriament el valor liquidatiu del fons d'inversió (el NAV), un cop sumat el valor de tots els seus actius (fent la conversió a la divisa corresponent de tots els actius que cotitzin en una divisa diferent) i dividit entre el nombre de participacions del fons. Quan comprem o venguem participacions ho farem en la divisa en la que estigui denominat el fons.

Utilitzant l'exemple anterior, l'Amundi MSCI World també té classes en diferents divises: l'Amundi Is MSIC World Ae-C està denominat en euros, mentre que l'Amundi Is MSCI World Au-C està denominat en dòlars. Per a diferenciar entre classes amb diferents divises les gestores acostumen a utilitzar lletres o abreviatures ("E" o "EUR" per a fons denominat en euros, "U" o "USD" per a fons denominat en dòlars, etc.).

Fons d'inversió amb classes amb divisa coberta i sense divisa coberta

Seguint amb les divises, també ens podem trobar fons d'inversió que tenen una classe amb divisa coberta i una altra sense divisa coberta. Aquesta diferenciació fa referència a si els fons utilitzen o no estratègies per a cobrir les possibles fluctuacions de les divises en les que estan denominats els actius que tenen en cartera.

Tal i com he mencionat a l'apartat anterior, podem trobar-nos un fons global denominat en euros que tingui en cartera accions del Estats Units denominades en dòlars, o qualsevol altra situació similar en la que la divisa de denominació del fons no coincideixi (total o parcialment) amb la dels actius en cartera. Com que els tipus de canvi són fluctuants, per a evitar que aquestes fluctuacions afectin al valor liquidatiu i la rendibilitat del fons, alguns gestors opten per a cobrir-se mitjançant l'adquisició de determinats productes financers. Lògicament, aquesta cobertura (hedge en anglès) suposa un cost per al fons d'inversió.

Com a exemple podem mencionar el conegut fons global Seilern World Growth. A més a més de tenir classes denominades en diferents divises, la denominada en euros té, a la seva vegada, una classe amb cobertura de divisa (Seilern World Growth Eur H R) i una altra sense cobertura (Seilern World Growth Eur U R). En aquest cas, les gestores acostumen a utilitzar "H" o "HDG" per a les classes amb cobertura de divisa.

Fons d'inversió amb classes institucionals i retail

Per últim, podem parlar d'una última diferència entre classes de fons: les classes destinades als clients majoristes (institucionals) i les classes destinades als clients minoristes (retail). En funció de les gestores, pot haver-hi tota una gradació de classes entre les destinades als clients més premium fins a les destinades als petits inversors.

La diferència entre classes es tradueix, bàsicament, en les comissions dels fons d'inversió, més altes per als clients retail i més baixes per als clients institucionals.

Malauradament, les classes institucionals no acostumen a estar a la venda pels canals habituals o tenen uns mínims pel que fa a l'import de subscripció, fent-les inaccessibles per als petits inversors. Tot i això, en alguns casos, els petits inversors poden invertir en classes institucionals a través del que es coneix com a comptes òmnibus (els inversors no compren les participacions directament si no que ho fan a través d'una entitat bancària que junta les participacions de diferents inversors en un mateix compte).

Dins de les classes retail també podem haver-hi diferències significatives pel que fa a les comissions, així que abans d'adquirir participacions en un fons cal comprovar si ho estem fent a través de la classe més eficient que tinguem al nostre abast.

Un cas particular són les denominades classes "netes", són aquelles que no compten amb comissió de retrocessió, és a dir que la gestora del fons no paga comissions a qui comercialitza els seus fons. Per a l'inversor acostuma a suposar un menor cost en comissions i, molt important, la certesa de que el comercialitzador del fons no té cap interès pecuniari en que adquirim participacions en un fons en particular. Algunes entitats bancaries, per a compensar la "pèrdua" de la comissió de retrocessió, apliquen comissions de custodia sobre les classes "netes"...

Com en els casos anteriors, vaig a posar un exemple: a Renta4 tenim disponible el Fundsmith Equity T Eur Acc i el Fundsmith Equity R Acc. Tots dos són fons de renda variable global, d'acumulació i denominats en euros, però el primer té un TER del 1'11% mentre que el segon té un TER del 1,61%. Podríem dir que el primer és la classe "neta" per a inversors retail i el segon és una classe retail amb retrocessió. Però (sempre hi ha d'haver un però...) Renta4 ens cobra una comissió de custodia del 0,25% pel classe T. I encara hi ha un altre fons, el Fundsmith Equity I Eur Acc, que és exactament igual als dos anteriors però amb un TER del 0,97% que ni tan sols tenim disponible a Renta4 ja que es tracta de la classe institucional.

Pel que fa a la diferencia entre classes institucionals i retail, no totes les gestores ens ho posen tan fàcil com Fundsmith ("R" per retail, "I" per institucional), cadascuna té la seva pròpia manera d'anomenar les classes. Així que, com sempre, cal revisar bé la documentació dels fons abans de prendre cap decisió.

Espero que aquesta entrada us hagi resultat útil, sobretot als inversors principiants, per a entendre el concepte de "classe de fons d'inversió" i per a poder diferenciar entre fons d'acumulació/distribució, fons en diferents divises, fons amb/sense cobertura de divisa i classes institucionals/retail.

Com sempre, els vostres comentaris són benvinguts i us agreixo que compartiu aquesta entrada a les vostres xarxes socials si creieu que pot ser útil a altres inversors.