Invertim o especulem? On està la frontera entre inversió i especulació?

La discussió sobre quina és la diferència entre invertir i especular i on es troba frontera entre ambdós conceptes és un dels temes recurrents entre la comunitat inversora (o especuladora...). Amb aquesta entrada no pretenc tancar el debat d'una vegada per totes, simplement vull explicar els diferents punts de vista (en particular el meu propi punt de vista) sobre el tema i sobre el que implica (també a nivell "moral") fer-ne una diferenciació.

Segons definició "oficial": inversió = flux periòdic, especulació = revalorització (o depreciació)

Començo amb la definició "oficial" o, si més no, la que podem trobar actualment a la majoria de diccionaris i la que s'utilitza de forma més habitual. Segons aquesta definició especular és comprar un actiu amb l'objectiu de vendre'l més car després d'un temps (també funcionaria per a les vendes en curt: vendre un actiu amb la intenció de recomprar-lo més barat després d'un temps). Invertir, en canvi, també segons la definició "oficial", és adquirir un bé productiu.

Així doncs, invertir suposaria que aquest bé productiu (=un actiu) adquirit ens proporcionaria un flux de diners de forma periòdica, mentre que a l'especular ho fiem tot a una eventual revalorització (o depreciació, si venem en curt) de l'actiu adquirit.

Segons aquesta definició queda prou clar que comprar accions que paguen dividends o un bo que paga interessos de forma periòdica seria invertir, mentre que comprar or o qualsevol matèria primera seria especular.

Però, què passa amb les accions que no paguen dividends? Podem considerar què és tracta d'un bé productiu (al cap i a la fi l'empresa produeix algun bé o servei) però, ara per ara, la seva adquisició no ens genera cap flux de diners, ho estem confiant tot a la revalorització de les accions i/o a la possibilitat que, en un futur proper, l'empresa reparteixi dividends als accionistes. Estem doncs especulant?

Fins i tot podríem discutir el cas dels bons cupó-zero (aquells que no paguen interessos periòdics), són una inversió o "només" especulació? És evident que aquest tipus de bons no generen cap flux de diners periòdic, només n'hi ha un al moment del venciment (però, no podem considerar que passa el "mateix" amb qualsevol altre actiu en el moment de la venda?), sempre i quan no faci fallida i retornin els diners. Per tant, hem comprat un actiu a un preu i estem confiant en que tot anirà bé i el podrem vendre a un preu més alt. No s'assembla això massa a la definició d'especular?

Així doncs, sembla que la frontera entre inversió i especulació segons la definició "oficial" no queda prou ben delimitada, a veure si amb les definicions "alternatives" tenim més sort.

Definició alternativa 1: inversió = llarg termini, especulació = curt termini

Una diferenciació força habitual fa referència al termini de la inversió/especulació. Segons aquesta definició "no oficial" una inversió seria a llarg termini, mentre que l'especulació seria a curt termini.

A simple ja podem deduir que aquí la frontera tampoc queda prou ben delimitada: quant temps exactament és considera llarg termini i quant curt termini? Podem dir, sense gaire discussió, que 20 anys són llarg termini i que menys d'un any és curt termini, però que em dieu de 5 anys? Podem dir que això és mitjà termini i au... però, on posem el mitjà termini? Al calaix de la inversió o al de l'especulació?

Definició alternativa 2: inversió = anàlisi exhaustiu, especulació = altres

Anem a provar amb una altra definició alternativa, diria que més habitual que l'anterior però també força subjectiva. En aquest cas la diferència radica en que la inversió es basa en un anàlisi exhaustiu i la especulació en "una altra cosa". Dins d'aquesta "altra cosa" s'hi inclourien la compra basada en la intuïció, l'esperança poc fonamentada en dades, la recomanació d'un amic o d'un gurú de la borsa, l'astrologia o qualsevol altra art endevinatòria...

Podem dir que Benjamin Graham, el "pare" de la inversió en valor (a aquesta entrada vaig parlar detalladament sobre aquesta estratègia d'inversió: La inversió en valor), era partidari de fer aquest tipus de diferenciació entre inversió i especulació. Textualment, al seu conegudíssim llibre The Intelligent Investor hi deia "An investment operation is one which, upon thorough analysis promises safety of principal and an adequate return. Operations not meeting these requirements are speculative.".

Definició alternativa 3: inversió = retorns raonables, especulació = retorns elevats

Graham, en la seva definició, també parla d'un "retorn adequat". Això enllaça amb una altra diferenciació força habitual: al invertir esperem obtenir retorns raonables, al especular esperem obtenir retorns elevats.

De nou ens trobem amb un problema a l'hora de definir la frontera entre "retorn raonable" i "retorn elevat", hi ha una gran distància entre obtenir un retorn proper al preu del diner (el tipus d'interès que marquen els bancs central) i fer-nos multimilionaris invertint només 1.000 euros... No recordo on ho vaig llegir però algú deia que qualsevol retorn 10 punts percentuals per sobre de la rendibilitat del bo a 10 anys és una clara senyal d'alarma. Em sembla que, si hem de posar algun número, seria una frontera acceptable.

La meva opinió: inversió = mètode objectiu basat en teoria o experiència, especulació = altres

I què n'opino jo? Doncs no vull portar-li la contrària a un paio tan llest com en Ben Graham, així que la seva definició en sembla força encertada, però jo crec convenient fer-ne algun petit canvi per a que també enllaci amb les altres definicions que he presentat en aquesta entrada. Més que anàlisi (qui compra accions en funció del que digui la carta astral també et podria dir que en fa un anàlisi...), jo faria referència a l'existència d'un mètode ben definit, objectiu i que estigui basat en una teoria (més o menys) científica o en la experiència.

Per suposat, aquest mètode requereix un anàlisi exhaustiu previ (això enllaça amb la definició alternativa 2). Un cop fet aquest anàlisi, com deia en base a una teoria més o menys científica o en base a les dades històriques recents o en base a una combinació d'ambdues, s'ha d'obtenir un mètode el menys subjectiu possible, sense lloc a interpretacions o canvis de criteri. És a dir, "faig això, i si succeeix tal cosa sempre faré això altre (o no faré res)".

A més a més, generalment, els mètodes funcionen millor a llarg termini (aquí enllaço amb la definició alternativa 1). La base teòrica o les dades històriques en que es fonament un mètode poden no funcionar a curt termini, però sempre cal esperar que les coses tornin a la "normalitat" i es produeixi una reversió a la mitjana.

Enllaçant amb la definició "oficial", normalment el mètode acabarà prioritzant l'adquisició de béns productius, ja que fiar-ho tot a una eventual revalorització no aguantarà cap anàlisi exhaustiu en base a una teoria o l'experiència prèvia (o una combinació d'ambdues). Això no vol dir necessàriament que només s'inverteixi en actius que proporcionin un flux periòdic de diners, si no que hi haurà una combinació adequada entre diferents tipus d'actius. En qualsevol cas, no es confiarà una part rellevant de la cartera a una revalorització purament irracional (allò de "sell to a bigger fool", és a dir, vendre a algú més boig/tonto).

Per últim, és evident que totes les condicions anteriors suposaran que els retorns obtinguts per la nostra inversió seran "raonables" (i això enllaça amb la darrera definició alternativa, la número 3), no té cap sentit esperar que ens fem rics d'un dia per l'altre amb una petita inversió.

Invertir per a protegir i fer créixer els nostres estalvis, especular amb una part petita del nostre patrimoni

Ara bé, que implica aquesta diferenciació entre inversió i especulació? La primera opció és la bona i l'altra és sempre dolenta? Doncs jo opino que, si el que volem és protegir i fer créixer els nostres estalvis, òbviament, hem de prioritzar la inversió segons la definició anterior.

Tot i així, crec que és inevitable que de tant en tant ens deixem portar i fem alguna operació especulativa. La naturalesa humana és així i la temptació de voler fer-nos rics de manera ràpida i senzilla pot ser difícil de vèncer. Potser coneixem a gent a qui li ha funcionat i, encara que sabem que les probabilitats no juguen al nostre favor, no podem evitar sentir una mica d'enveja i voler provar sort (de la mateixa manera que coneixem gent a qui li ha tocat la loteria, tot i que sabem que és un joc amb esperança negativa). Així que, no crec que sigui tan greu deixar-se portar molt de tant en tant, sempre sent conscient dels riscos i fent servir una part molt reduïda del nostre patrimoni (reservant-ne la major part per a invertir segons un mètode racional tal i com he descrit anteriorment).

Segons les definicions anteriors, invertir no és immoral, però especular tampoc ho és

Entre molta gent aquesta diferenciació entre inversió i especulació té, sobretot, connotacions morals. Encara que hi ha gent que fins i tot creu que invertir està malament des d'un punt de vista ètic, la majoria creu que el que realment és immoral i s'hauria de prohibir és la especulació.

En primer lloc, no entenc que invertir segons cap de les definicions esmentades en aquesta entrada pugui considerar-se com a quelcom immoral. Es tracta d'emprar els nostres estalvis (molt probablement obtinguts mitjançant el nostre esforç) en obtenir una rendibilitat en base al progrés de la societat, ja sigui en una empresa que ofereix béns i serveis o en un estat que compleix la seva funció social. Si alguna empresa o sector (o estat) no ens encaixa, pel motiu que sigui, sempre tenim l'opció de deixar-los fora de les nostres inversions.

Però tampoc crec que l'especulació siguin inherentment immoral. La majoria de definicions anteriors bàsicament impliquen un major risc per a qui especula i no crec que això sigui censurable a nivell ètic (si algú vol assumir aquest risc lliurement, endavant, no veig perquè ens hi hauríem d'oposar). Potser la major oposició ve per la definició "oficial", segons la qual especular consisteix en "comprar barat i vendre car". El problema és que molta gent creu que això de la revalorització funciona màgicament i que pel sol fet de comprar un actiu això farà que pugi de preu. Un clar exemple és amb el tema de la vivenda, molts creuen que hi ha gent que es dedica a comprar pisos per a tenir-los tancats tot esperant que pugin de preu (Quin sentit té això? No obtindrien un major benefici llogant-los mentrestant?).

Evidentment, hi ha situacions de monopoli o oligopoli que poden alterar els preus, o contactes entre els poderosos i els governants que també poden alterar els mercats, però aquest és un problema (i força greu) que té poc a veure amb les definicions d'especulació que he mencionat en aquesta entrada. La majoria de vegades, quan es crítica el funcionament dels mercats en realitat s'està criticant les traves que s'imposen a la lliure formació de preus segons les lleis de l'oferta i la demanda. I d'això en tenen culpa les empreses, però també els governs (moltes vegades per inacció, però d'altres per tot el contrari).

Espero que us hagi semblat interessant aquesta entrada, fins i tot aquesta digressió sobre la moralitat i l'ètica dels mercats financers... M'interessa molt saber la vostra opinió: encaixa segons la definició "oficial" de inversió i especulació? Encaixa millor amb alguna de les definicions alternatives o teniu la vostra pròpia definició?