Rendibilitat vs. volatilitat i risc d'una inversió (I): conceptes previs

Avui toca una miqueta de teoria (ho sento...), abans de les properes entrades on parlaré de backtests i de diferents assignacions d'actius per a construir la nostra cartera d'inversió, cal parlar sobre alguns conceptes previs: volatilitat, risc i la seva relació amb la rendibilitat esperada.

Començo l'entrada amb una obvietat (una obvietat que cal recordar de tant en tant): quan invertim ho fem amb l'objectiu d'obtenir-ne un retorn, una rendibilitat positiva. La rendibilitat no és, però, l'únic paràmetre a tenir en compte a l'hora d'invertir. Si invertíssim pensant únicament en la rendibilitat seria molt fàcil: només ens caldria trobar quin és l'actiu amb millor rendibilitat històrica al llarg del nostre horitzó temporal d'inversió, invertir-hi tots els nostres estalvis i confiar en que la història es repeteixi (o, com a mínim, rimi).

Això és el que ens proposen molts nous "gurús" i "experts" en finances: si el nostre horitzó temporal d'inversió són 15 o 20 anys ho posem tot a un indexat al S&P500 o al Nasdaq-100 i au, a córrer. Segur que hi ha algú encara més agosarat i et diu que ho posis tot a un ETF palanquejat per tres i així tripliques la rendibilitat... Una jugada mestra que no ens pot sortir malament, oi?

Totes les inversions tenen riscos: la rendibilitat final pot ser inferior a l'esperada i pel camí poden passar moltes coses

Doncs, la veritat és que sí que ens pot sortir malament. Qualsevol inversió té riscos (molt important: no n'hi cap que no en tingui, cap ni una). No és una definició ortodoxa però, en el món de la inversió, el risc és la possibilitat que la rendibilitat obtinguda sigui inferior a l'esperada, pot arribar a ser tan inferior que fins i tot sigui negativa. Com que hi ha diversos factors que contribueixen a aquesta possibilitat, habitualment és parla de riscos en plural (risc de mercat, risc de divisa, risc de liquiditat, risc de tipus d'interès, etc.).

Aquests riscos no apliquen només a la rendibilitat obtinguda al final del nostre horitzó temporal d'inversió, si no que també apliquen al que passa al llarg de tot el temps que estem invertits. És a dir, pel camí poden passar moltes coses. Per tant, una inversió arriscada (encara que les dades històriques ens diguin que és la més rendible a llarg termini) no acostuma a ser la millor opció per a la majoria d'inversors. Cal ser capaç de restar impassible quan la nostra cartera d'inversió cau (i, si és una cartera arriscada, com l'exemple que posava d'estar 100% invertit en renda variable nord-americana, la història ens diu que pot caure molt). No tothom és capaç (jo no sóc capaç, i no passa res, és perfectament normal), per això sempre insisteixo molt en la importància de conèixer la nostra tolerància al risc i adaptar la nostra cartera a la nostra tolerància.

La volatilitat és, de manera simplificada, una mesura dels riscos basada en dades històriques

El risc és un concepte massa subjectiu i que ens parla del futur (recordem: és la possibilitat que la rendibilitat obtinguda sigui inferior a l'esperada). Per sort, hi ha un concepte relacionat amb el risc que s'anomena volatilitat. Encara que moltes vegades s'utilitzin ambdós termes indistintament com si fossin sinònims, estrictament parlant, són dues coses diferents. La volatilitat és una dada objectiva i es pot mesurar a partir de dades històriques. Quan es parla de volatilitats d'actius o de carteres d'inversió s'acostuma a fer servir la desviació estàndard dels retorns obtinguts per l'actiu o cartera d'inversió en qüestió. (No en parlaré en aquest article però també existeixen altres maneres de mesurar la volatilitat, ja sigui directament a partir dels preus d'un actiu o en base a índexs més complexos de calcular, com ara el conegut VIX).

Conèixer la nostra tolerància al risc no és gens fàcil (per allò que deia de que el risc és massa subjectiu), però ens pot resultar més senzill fer-ho en termes de volatilitat. Per exemple, si assumim que els retorns d'una inversió segueixen una distribució normal (és una assumpció massa presumptuosa, però ens pot servir...): podem dir que el 68% de les vegades la rendibilitat obtinguda es trobarà dins d'un marge de més o menys una desviació estàndard (= la volatilitat) respecte la rendibilitat esperada, mentre que el 95% de les vegades es trobarà entre més dues desviacions i menys dues desviacions. També ens pot resultar útil tenir en compte el màxim drawdown d'una inversió, és a dir, la màxima caiguda registrada des de màxims (valgui la redundància). En qualsevol cas, independentment de com arribem a la conclusió sobre quina és la nostre tolerància al risc, és altament probable que sigui inferior a la que ens pensem (les caigudes són més difícils de gestionar psicològicament en la pràctica que en la teoria).

Generalment: a major risc, major volatilitat; a major risc/volatilitat, major rendibilitat

Deia també que el risc i la volatilitat, tot i no ser el mateix, estan molt relacionats: generalment, a major risc, major volatilitat. He volgut remarcar això de "generalment" perquè de vegades es poden produir divergències en aquesta relació, cal recordar que la volatilitat ens parla del passat mentre que el risc fa referència a suposicions sobre el futur. Podem trobar-nos amb una inversió teòricament arriscada però de la qual no disposem de prou dades històriques i/o els riscos "latents" encara no s'hagin materialitzat i, per tant, la volatilitat calculada sigui relativament baixa. Sempre que utilitzem dades històriques (a la futura entrada sobre backtests ho tornaré a recordar) cal tenir present això, que són dades històriques, ens pot faltar informació i/o en el futur no té perquè repetir-se el que ha succeït en el passat recent. Malgrat això, podríem dir, simplificant-ho molt, que la volatilitat és una mesura del risc d'una determinada inversió.

Abans d'acabar aquesta entrada, parlaré sobre una altra relació, la que hi ha entre la rendibilitat d'una inversió i el seu risc (o la seva volatilitat, si acceptem la relació entre ambdós conceptes). En aquest cas, la relació és també evident: generalment, a major risc, major rendibilitat. Aquí torno a remarcar això de "generalment", ja que aquesta relació no es produeix en tots el casos per art de màgia, si no que es conseqüència d'una correcta anàlisi dels riscos per part dels inversors (= el mercat), en base a la qual demanaran una determinada rendibilitat pels diners que hi posen en risc. Si no existeix cap tipus d'anàlisi i/o els inversors actuen irracionalment, la relació no es produirà.

Posaré un exemple: prestar-li diners al teu cunyat per a que, sense tenir cap tipus d'experiència prèvia, compleixi el seu somni de muntar un negoci de restauració és una inversió, a priori, arriscada. Això no vol dir que automàticament n'obtinguis una rendibilitat elevada. En canvi, si el teu cunyat acut al mercat de préstecs a demanar diners, les entitats financeres li demanaran un rendibilitat elevada (en forma de pagament d'interessos) a canvi d'assumir el risc d'impagament existent. És possible que, fins i tot, li deneguin el finançament. Fer una estupidesa (en termes de risc), no ens garanteix una rendibilitat elevada.

Es pot reduir la volatilitat/risc d'una cartera mitjançant la diversificació amb actius descorrelacionats

Per a mitigar riscos i adaptar una cartera d'inversió a la nostra tolerància al risc existeixen diversos mecanismes. El primer d'ells és la diversificació (per exemple, és el que faria una entitat financera al atorgar un préstec no només al nostre cunyat si no a molts altres particulars i empreses). El segon és que aquesta diversificació es dugui a terme mitjançant diferents tipus d'actius. Per últim, afegir actius descorrelacionats respecte a la resta d'actius en cartera disminueix encara més el risc, mesurat en el seu conjunt, de la nostra cartera d'inversió.

Aquests mecanismes (sobretot els dos darrers) es basen en dades històriques, la seva eficàcia està demostrada pel que fa a la reducció la volatilitat mesurada d'una determinada inversió. Per tant, la seva eficàcia pel que fa a la reducció dels riscos parteix de la suposició, esmentada abans, que la volatilitat és una mena de mesura del risc d'una inversió. A canvi d'aquesta reducció del binomi volatilitat/risc, assumim una reducció de la rendibilitat esperada. I viceversa: concentrar la cartera implica assumir una major volatilitat/risc, amb l'esperança d'obtenir una major rendibilitat.

A la propera entrada (aquesta m'estava quedant massa llarga) parlaré sobre les diferents ràtios que ens permeten mesurar la relació entre rendibilitat i volatilitat d'una inversió. Això ens servirà per a, més endavant, poder comparar carteres i escollir aquella que millor s'adapti a la nostra tolerància al risc i a la rendibilitat que desitjaríem obtenir.