Sobre la inversió i les prediccions

Tot just fa un any que vaig publicar una entrada al blog amb un petit "experiment". L'experiment simplement consistia en fer una predicció sobre els retorns dels mercats financers per a l'any 2023, tal i com acostumen a fer a principis d'any els grans bancs d'inversió, experts financers i gurús de tota mena. La finalitat, ja ho advertia, no era cap altre que passar l'estona, parlar una miqueta sobre com veia l'entorn macroeconòmic i, més endavant, donar peu a parlar sobre la futilitat de les prediccions. Aquesta és l'entrada en qüestió.

Ara que ja sabem com ha anat 2023 pel que fa als mercats i com ho ha fet la meva cartera d'inversió (aquí l'enllaç al resum que en vaig fer), aprofitant la meva entrada sobre les prediccions per al 2023, faré algunes reflexions sobre el que he mencionat de la futilitat de les prediccions, sobretot d'aquelles de caire més macroeconòmic.

Hi ha prediccions i "prediccions" (la que vaig fer jo entra, evidentment, dins de la darrera categoria), ja que no tothom té els mateixos coneixements ni disposa de les mateixes eines per tal de fer una predicció més o menys fiable. Però, independentment de que les facin experts o "experts", penso que absolutament totes les prediccions es poden agrupar en dos grans blocs:

El primer gran bloc el conformarien les prediccions més conservadores, aquelles que no s'allunyen gaire del consens general. Aquí acostumen a trobar les prediccions dels grans bancs d'inversió, gestors de fons i entitats financeres mundials. Si més o menys l'encerten ningú es sorprèn, el món segueix girant i tots contents. Si s'equivoquen tampoc passa res, tota la resta també s'ha equivocat, ha aparegut un cigne negre amb el que no comptaven, què hi farem, són coses que passen. Si no te la vols jugar optaràs per a estar dins d'aquest grup, dius quatre obvietats i fas el mateix discurs que els grans i ja tens la teva predicció.

L'altre gran bloc serien les prediccions més agosarades, que es troben molt allunyades del consens general, aquest tipus d'opinions sobre els mercats que en anglès en diuen contrarian. Aquí acostumen a trobar les opinions de la majoria de gurús financers. Si l'encerten és un gran èxit per a ells: podran vendre llibres, els convidaran a parlar als mitjans d'informació i, alguns, potser fins i tot hauran fet molts diners amb les seves inversions (si de debò confiaven tant en la seva predicció dic jo que això és el que haurien de fer, no?). Si fallen, en canvi, no passa res, tracten de fer una damnatio memoriae de les seves opinions i tornen a provar sort. Així fins que, un bon dia, l'encertin. Sempre seran recordats com "l'expert que va predir la crisis XXXX" i no com "l'expert que va predir la crisis XXXX però va fallar tota la resta de prediccions que ha fet abans i després".

És molt important també tenir en compte que les prediccions són sempre interessades, el negoci està en les comissions que paguen els inversors per a que gestionin els seus diners. Un gestor d'un fons de renda variable japonesa (no penso en ningú en concret, només és un exemple) sempre et dirà que l'any vinent es preveu que serà l'any de la borsa japonesa. En canvi, els gestors de fons de renda fixa, segurament tinguin una opinió diferent. I un gestor d'un fons baixista? Doncs, lògicament, et dirà que s'entreveu una recessió de cal Déu... I als grans bancs d'inversió i gestores de fons? A ells els dóna igual, tenen productes de tot tipus, possiblement intentaran vendre aquells on tenen els millors marges.

Amb tot això el que vull dir és que això de fer prediccions és un molt bon negoci per a molts, té força upside però molt poc downside (el risc és gairebé nul, hi ha benefici si s'encerta però pràcticament cap perjudici si no s'encerta). A més a més, als inversors particulars ens aporta més aviat poc. Encertar amb l'assignació d'actius està molt bé, però no fer-ho pot tenir unes conseqüències nefastes (ja sigui tant perquè et "mengis" una caiguda en un determinat actiu com perquè et perdis una pujada en un altre). I la conseqüència més nefasta de totes seria que l'inversor acabi perdent la confiança en els mercats i deixi d'invertir perquè pensi que tot plegat "és un casino".

I ara enllaço amb la meva predicció per al 2023. No me la vaig jugar i vaig optar per seguir més o menys el consens que hi havia en aquell moment. Què hagués passat si hagués invertit seguint aquesta predicció en comptes de seguir el rumb que m'havia marcat? Doncs que m'hagués perdut un any magnífic per a la renda variable i, sobretot, per a la inversió en empreses de creixement o tecnològiques. I, més greu encara, què hagués fet a partir d'aquí? Hagués tornat al rumb inicial o hagués anat fent canvis de rumb fins acabar desesperat amb els mercats i deixar córrer això de la inversió?

La conclusió que en trec és que, no és cap sorpresa, és el que esperava, seguir sempre el rumb marcat és la millor opció (sigui el que sigui això en funció del tipus d'inversor i fent petits reajustaments en funció de les circumstàncies). En aquest cas, el risc no compensa, el perjudici de no encertar és superior al benefici d'encertar. Fins i tot es pot encertar en la predicció sobre l'entorn macroeconòmic (a l'entrada parlava sobre la inflació i els tipus d'interès, més o menys vaig encertar en això) i que els mercats vagin "al seu rotllo".

Fins aquí aquest reflexió en "veu alta", m'agradaria saber què en penseu, si hi esteu d'acord o teniu una opinió diferent a la meva. Com deia, entenc que hi ha molts tipus d'inversors però tots han de marcar una mena de rumb i no desviar-se constantment segons les prediccions futures (penso, per exemple, en qui inverteix en base a l'anàlisi tècnic, el seu rumb seria el sistema en base al que opera i com gestiona el patrimoni i el risc).