La meva cartera: filosofia d'inversió

Fins ara les entrades que he anat publicant han tractat sobre alguns dels conceptes bàsics i aspectes essencials que hem de tenir en compte si volem començar a invertir. Tot i que he gaudit escrivint-les, ja tenia ganes d'escriure també alguna cosa sobre la meva cartera, no només pel fet de compartir-la amb els potencials lectors del blog, si no per a que em pugui servir per a reflexionar i posar per escrit els meus pensaments. 

L'escola d'Atenes
Així doncs, avui començo a parlar de la meva cartera i ho faig descrivint la meva filosofia d'inversió (dir-li estratègia seria massa presumptuós, reservo aquest mot per a les idees dels professionals de la inversió). Aquesta entrada és un recull dels objectius personals, el meu marc mental i els coneixements i suposicions que han acabat desembocant en la construcció de la meva cartera d'inversió. És, per tant, una entrada amb un contingut totalment subjectiu (no conté cap tipus de recomanació ni assessorament).

Inverteixo per a poder deixar de treballar a l'edat que jo consideri oportuna i poder seguir mantenint el nivell de vida que portava

Començo amb el meu objectiu com a inversor, és a dir, per què inverteixo? El meu objectiu és a llarg plaç, inverteixo pensant sobretot en la jubilacióDono per fet que l'actual sistema de pensions públiques patirà profundes reformes destinades a fer-lo sostenible (opino que actualment no ho és), aquestes reformes molt probablement suposin un augment de l'edat mínima de jubilació i una reducció en la quantitat de les prestacions.

Inverteixo, doncs, perquè vull deixar de treballar a l'edat que jo consideri oportuna i vull poder fer-ho mantenint el nivell de vida que portava. El creixement del meu capital degut a la inversió també fa que pugui assolir aquest objectiu sense haver de sacrificar la meva vida i el meu temps d'oci per tal d'aconseguir uns majors ingressos (treballant moltes hores) o havent de reduir excessivament les despeses.

La meva tolerància al risc és moderada, i serà més conservadora a mesura que passi el temps

Considero que la meva tolerància al risc és moderada. Sóc conscient que tots els actius tenen riscos (alguns més que altres, lògicament), però com que el meu objectiu és a llarg plaç no em preocupen gaire les oscil·lacions que pugui tenir la meva cartera d'inversió.

Si vull posar-hi un valor concret, penso que, ara mateix, amb un drawdown de fins un -30% em sentiria prou còmode. No estic disposat a assumir més riscos per tal d'obtenir majors rendibilitats. Amb tota seguretat, a mesura que m'acosti al meu objectiu, la meva tolerància al risc serà encara menor.

Les meves conviccions o suposicions sobre inversions i finances personals es poden resumir en: no em faré ric a base d'invertir, no puc predir el futur, dubto que altres puguin fer-ho i crec en el progrés a llarg plaç

Això pel que fa a les meves circumstancies personals, en quant a les meves conviccions o suposicions sobre les inversions i les finances personals, les puc resumir en quatre frases que mencionaré tot seguit:

1. No em faré ric a base d'invertir

Tot i que m'agradaria, igual que m'agradaria que em toqués la loteria, no crec que sigui possible en el meu cas, principalment perquè no "jugo" a aquest joc (ni a la loteria ni a fer-me ric). O, al menys, no em faré ric miraculosament d'un dia per l'altre, això no és el que entenc per invertir. Potser algú altre ho aconsegueix, no dic que sigui del tot impossible, però no fa per mi.

Ara per ara la meva font d'ingressos, modesta però estable, és la meva feina com a assalariat. Això és el que sé fer i per a això em paguen, cal que m'hi centri en comptes de buscar mètodes fantàstics per a guanyar diners ràpidament i sense esforç (una recerca que seria, gairebé amb tota seguretat, infructuosa).

Quan arribi el moment de la jubilació, la meva font d'ingressos (a més a més del que pugui rascar del sistema de pensions públiques, si és que queda quelcom per a mi) sí que provindrà de les meves inversions. Aquests ingressos seran, de nou, modests però, idealment, estables, en cap cas serviran per a fer-me ric.

2. No puc predir el futur

No tinc cap bola de vidre, ni puc interpretar el futur mitjançant el vol de les aus (com els àugurs de l'antiguitat), ni tinc cap altre tipus d'habilitat endevinatòria.

Tampoc sóc capaç de predir els moviments del preus del actius mitjançant l'anàlisi tècnic (suposant que realment l'anàlisi tècnic no s'hagués d'incloure dins la categoria anterior...).

Els meus coneixements per a poder fer anàlisi fonamental són molt limitats, puc llegir i entendre el balanç de resultats d'una companyia però no predir com es traduirà tot això en el preu de les seves accions.

Tampoc tinc prou coneixements per a fer prediccions macroeconòmiques que em permetin saber quines categories o subcategories d'actius ho faran millor en els propers mesos o anys.

3. Dubto que altres puguin fer-ho

No diré res sobre les boles de vidre o altres habilitats endevinatòries, si algú creu en la màgia no seré jo qui li tregui la il·lusió.

En quant a l'anàlisi tècnic, sincerament desconec si té algun fonament científic o si és tan fiable com l'astrologia. El que sí que sembla indubtable és que la informació continguda als gràfics és la mateixa per a tothom, per tant és assenyat pensar que difícilment existeix algun mètode infal·lible que hagi passat inadvertit al mercat (moment en que el mètode, inevitablement, deixaria de funcionar precisament perquè tothom el faria servir).

Pel que fa l'anàlisi fonamental, succeeix quelcom similar: les dades estan a disposició de tothom i, segons la teoria dels mercats eficients, tota la informació que pugui contenir un balanç de resultats ja estaria reflectida en el preu. Per altra banda, també succeeix que, de vegades, les empreses apliquen el que s'anomena comptabilitat creativa o, directament, falsegen els seus resultats.

Per últim, penso que per a fer prediccions macroeconòmiques s'han de tenir en compte tantes variables diferents, moltes d'elles del tot impredictibles (els famosos cignes negres), que és força difícil encertar, al menys amb un grau de certesa prou rellevant com a per a jugar-nos els nostres diners.

Tot i així, encara que suposés que algú sí que pot predir el futur, tinc clar que jo no puc fer-ho, per tant, com podria diferenciar entre aquells que sí que poden i aquells que simplement es creuen que poden (o, més aviat, volen fer-nos creure que poden)? Entre tots els experts, gurus i "opinadors", a qui hauria de fer cas?

Sóc de naturalesa escèptica i, per tant, també em pregunto el següent: si algú ha trobat un mètode infal·lible (ja sigui mitjançant l'anàlisi tècnic, el vol de les aus o el que sigui), perquè hauria de voler compartir-ho amb mi? Encara que no ho faci gratuïtament, perquè voldria vendre'm el seu mètode infal·lible en comptes de directament utilitzar-lo ell mateix i fer-se multimilionari? 

4. Crec en el progrés a llarg plaç

L'únic que podem predir és, segons la meva opinió, que a llarg plaç estarem millor del que estem ara. Així ha sigut des de l'inici dels temps i no hi cap motiu per a creure que això canviarà en el futur pròxim.

Hi ha hagut (i seguiran havent-hi) guerres, crisis econòmiques de tot tipus, pandèmies, desastres naturals i altres circumstàncies negatives per al progrés d'una regió concreta o de la humanitat en general. Però a la llarga, pensant globalment, a pesar de totes les desgracies ocorregudes i les que ocorreran, el progrés de la humanitat és imparable.

Aquest progrés es tradueix en major esperança de vida, majors taxes d'alfabetització, més població amb accés a aigua potable, menys desnutrició, més facilitat d'accés a l'educació superior, major productivitat, major efectivitat dels tractaments sanitaris i, en general, per a no allargar innecessàriament una llista que seria inacabable, la millora de tots els indicadors relacionats amb les condicions econòmiques, socials i sanitàries de la societat. A més de revertir en la societat, tot això reverteix en els beneficis de les empreses, que són les que ens proveeixen la majoria de béns i serveis associats al progrés.

Crec també que la tecnologia, en totes les seves variants, ha sigut i serà el principal motor del progrés (des de la invenció de la roda fins a Internet, passant per la màquina de vapor o l'electricitat) i que alguns sectors, com per exemple la salut (per l'augment de l'esperança de vida i per la millora de les condicions sanitàries dels països en desenvolupament), en seran els principals beneficiats.

La meva filosofia d'inversió condiciona l'assignació d'actius, els criteris de selecció d'actius i la variació temporal de la meva cartera d'inversió

Tot el que he escrit en aquesta entrada sobre la meva filosofia d'inversió condiciona el disseny de la meva cartera. A properes entrades parlaré sobre l'assignació d'actius, criteris de selecció d'actius concrets i alguns detalls sobre la composició de la meva cartera, avui simplement us deixo un petit resum:

L'assignació d'actius s'enfoca a una tolerància al risc moderada, això es tradueix en un percentatge de renda variable no gaire elevat (46%) i a la presència significativa de renda fixa (14%), or (10%) i, sobretot, efectiu (25%). Conforme passin els anys i s'acosti la meva jubilació, el percentatge de renda variable seguirà disminuint en favor de la renda fixa.

En quant a la selecció d'actius, els fons indexats tenen un pes molt important dins la cartera (d'acord amb la meva convicció de que no puc predir el futur i de que dubto que algú altre pugui fer-ho). No obstant, com que potser m'equivoco (de nou, no puc predir el futur), deixo una part de la cartera per a la gestió activa mitjançant fons d'inversió. També hi ha una petita part de la cartera per a determinades megatendències i la inversió en factors, també mitjançant fons, que haurien de beneficiar-se del progrés a llarg plaç més que el conjunt del mercat (teòricament, no puc predir el futur, per això és només una petita part de la cartera...).

Pel que fa a la variació temporal de la cartera, l'objectiu és que la rotació sigui mínima (res de fer market timing). Sí que faig reajustaments per tal que l'assignació d'actius objectiu es mantingui al llarg del temps. Aquests reajustaments els faig amb el capital que vaig aportant de manera periòdica i sempre que alguns dels actius es desviï un +/-5% en valor absolut.

Si heu fet la suma quan parlava de l'assignació d'actius, veureu que falta un 5%. Aquest percentatge és el que reservo a altres inversions més arriscades o especulatives. D'aquesta manera, si tinc ganes de "jugar" (a vegades no puc evitar-ho) no ho faig amb la part de la cartera que vull que tingui un risc moderat i que és més "avorrida" (i així ha de ser!). Crowdfunding, criptomonedes o accions individuals s'inclourien dins d'aquesta categoria, ja que les considero apostes personals amb l'objectiu d'obtenir una rendibilitat adicional (i amb un alt risc de que l'objectiu no s'assoleixi i pugui obtenir pèrdues).


Bé, fins aquí la meva reflexió en veu alta sobre la meva filosofia d'inversió. Com deia a l'inici, aquesta és una entrada totalment subjectiva, si voleu compartir les vostres reflexions o comentaris, endavant!

Comentaris

  1. Primer formar-se, després triar el camí i per últim i mes difícil seguir-lo. Aquestes entrades t'aniran bé per rellegir-les d'aqui a uns anys. M'ha sorprès el teu perfil conservador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte! Precisament al escriure i publicar-ho tot pretenc fer més fàcil la tasca de seguir el camí.
      Doncs mira si en sóc de conservador que em sembla que la meva assignació d'actius és més aviat moderada en comptes de totalment conservadora... hehe

      Elimina
  2. Jaja. L'important es estar convençut del que fas i dormir traquil amb les teves inversions. No hi ha una estratègia per a tothom, cadascú ha de trobar la que el faci sentir còmode. Som nosaltres i les nostres circumstàncies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada