DGI: Inversió en dividends creixents

Una de les estratègies d'inversió més populars entre els inversors particulars és la coneguda com a inversió en dividends creixents (dividend growth investing o DGI). El seu nom ja ens dóna una idea força aproximada dels criteris que hem de fer servir si volem utilitzar aquesta estratègia d'inversió, a l'entrada d'avui ho explicaré amb una mica més de detall i donaré alguns exemples de com podem implementar-la.

Inversió en dividends creixents
En funció de l'empresa, es destina un percentatge major o menor dels beneficis a retribuir els seus accionistes mitjançant dividends

Rebre dividends és un dels grans al·licients de la inversió en renda variable. Al comprar accions d'una determinada empresa ens convertim en propietaris (en un percentatge relatiu al nombre d'accions que comprem, és clar) i, com a propietaris, adquirim una sèrie de drets relacionats amb la pressa de decisions o la participació dels beneficis de l'empresa. Els dividends no són una altra cosa que el repartiment de part dels beneficis de l'empresa entre els seus accionistes.

Cal remarcar que no totes les empreses retribueixen als seus accionistes mitjançant dividends. I, entre les que ho fan, el percentatge dels beneficis que es destinen a dividends és molt variable. Això depèn del tipus d'empresa, de la fase de la seva "vida" en la que es trobi i dels criteris de la seva direcció (criteris que, recordem-ho, han de ser ratificats per la majoria del seus propietaris a la Junta General d'Accionistes).

Habitualment, les empreses de noves tecnologies i/o en fase de creixement destinen una menor part dels beneficis a retribuir els seus accionistes. Els beneficis es destinen principalment a la investigació per a desenvolupar nous productes, a adquirir altres empreses, a expandir-se a nous mercats, a augmentar la producció,... en definitiva: a fer que la empresa segueixi creixent.

En canvi, les empreses més consolidades i/o en sectors menys innovadors (productes bàsics de consum, serveis públics, etc.) acostumen a destinar un percentatge més elevat dels seus beneficis a retribuir als accionistes mitjançant dividends. Un cas particular son les empreses que, per llei, estan obligades a destinar un percentatge determinat dels seus beneficis a retribuir als accionistes (principalment els grups d'inversió en béns immobles, internacionalment coneguts com a REIT).

Invertir tenint en compte criteris relatius als dividends és un tipus d'inversió en factors

Així doncs, si invertim tenint en compte criteris relatius al repartiment de dividends, la nostra inversió tendeix a esbiaixar-se cap a sectors i empreses teòricament més estables. Això d'utilitzar determinats criteris amb la finalitat d'obtenir una major rendibilitat i/o una menor volatilitat que el conjunt del mercat no és una altra cosa que un factor d'inversió, igual que la inversió tenint en compte criteris de valoració, de capitalització o de qualitat (si voleu saber-ne més podeu revisar l'entrada que ja vaig publicar on parlava sobre els factors d'inversió).

Tot i que no hi ha una definició canònica de quins criteris concrets utilitzar, pel que fa a la inversió en dividends podem parlar principalment dels següents:

  • Rendibilitat per dividend (o dividend yield): és la relació entre els dividends repartits per acció anualment i el preu de l'acció
  • Ràtio dividend/benefici (o dividend payout): és la relació entre els dividends repartits per acció i els beneficis per acció de l'empresa (o, el que es el mateix, entre la totalitat dels dividends i la totalitat dels beneficis)
  • Creixement dels dividends (o dividend growth): la manera més habitual de mesurar-ho és comptant els anys que fa que el dividend per acció creix ininterrompudament

La inversió en dividends creixents, com el seu propi nom indica, a diferencia d'altres estratègies basades també en els dividends, prioritza l'últim dels tres criteris anteriorment mencionats.

Podem trobar empreses que porten 10, 25 o, fins i tot, 50 anys augmentant els seus dividends

Evidentment, que una empresa tingui un ampli historial de creixement dels seus dividends no és cap garantia de que mantingui aquesta política de retribució en el futur. No obstant, sí que ens pot donar una idea de la fortalesa i estabilitat del seu negoci i dels seus ingressos, ja que ha pogut suportar diferents entorns macroeconòmics sense necessitat de reduir les retribucions als seus accionistes.

Quants anys de dividends creixents són suficients per a considerar que una empresa és prou forta i estable? Moltes vegades es parla de 10, 25 o, fins i tot, 50 anys de dividends creixents.

Les empreses amb un historial més ampli de dividends creixent són anomenades els aristòcrates del dividend. Per a formar part d'aquest selecte grup les empreses han d'haver retribuït als seus accionistes mitjançant dividends creixents durant més de 25 anys (pel que fa a les empreses del Estats Units) o més de 10 anys (pel que fa a les empreses de la resta del món). En aquest grup hi podem trobar empreses europees com Bayer, Danone, Henkel o Siemens. També en formen part dues empreses de la borsa espanyola: Enagas i Red Eléctrica.

Encara hi ha un grup més selecte, format per les empreses amb més de 50 anys de dividends creixents, anomenat els reis del dividend. Entre les empreses més conegudes que en formen part hi podem trobar 3M, Coca-Cola, Johnson&Johnson o Procter&Gamble.

Podem invertir en dividends creixents seleccionant nosaltres mateixos les accions o a través de fons o ETFs dedicats a aquesta estratègia d'inversió

Ja només resta explicar com podem implementar aquesta estratègia d'inversió. Com sempre que parlem de renda variable, podem optar per adquirir les accions nosaltres mateixos o fer-ho a través de un fons o ETF.

En el cas de que vulguem fer la selecció nosaltres mateixos ho tenim prou fàcil, existeixen índexs (com el S&P 500 Dividend Aristocrats o el S&P Global Dividend Aristocrats Quality Income Index) formats per les majors empreses amb un ampli historial de creixement de dividends, així que només ens cal buscar el llistat amb les empreses que en formen part. Evidentment, ho farem així de senzill si l'únic criteri que volem tenir en compte és el creixement dels dividends. Una altra opció és filtrar després segons altres criteris relacionats amb els dividends (com el dividend payout) o amb qualsevol altre factor (ràtios de deute, creixement de les vendes, etc.), per a vigilar que el creixement dels dividends estigui fonamentat en els creixement dels beneficis i no comprometi la viabilitat de l'empresa en un futur pròxim.

Encara és més fàcil implementar aquesta estratègia d'inversió mitjançant ETFs, ja que existeixen ETFs que repliquen la composició dels índexs anteriorment mencionats. En tenim de globals (SPDR SP Global Dividend Aristocrats - IE00B9CQXS71), per al mercat nord-americà (SPDR SP Euro Dividend Aristocrats - IE00B5M1WJ87), per al mercat europeu (SPDR SP US Dividend Aristocrats - IE00B6YX5D40), etc. Els que he enumerat són de distribució (distribueixen els dividends rebut entre els seus partícips) però també en podem trobar d'acumulació (reinverteixen els dividends rebut adquirint més accions d'aristòcrates del dividend).

En quant a fons d'inversió, no n'he trobat cap de gestió passiva que simplement repliqui el comportament de l'índex corresponent, però sí que n'hi han que inclouen els dividends creixents com a criteri (juntament amb altres criteris) per a la selecció d'empreses. Per exemple, podem trobar els dos següents fons, contractables a través de les principals entitats bancaries i comercialitzadores de fons: JPM Global Dividend (LU0329202252) o M&G Global Dividend (LU1670710075).

Llibres sobre inversió en dividends creixents

Si voleu saber-ne més, aquí teniu un parell de llibres molt recomanables on es parla de manera molt més detallada sobre la inversió en dividends:

  • The single best investment / La mejor inversión de Lowell Miller és un dels primers llibres sobre inversió en dividends creixents i, segurament, un dels llibres més complerts i famosos que hi ha sobre aquest tema. Presenta estadístiques i gràfiques a favor d'aquesta estratègia d'inversió i ens ofereix diversos filtres i aspectes a tenir en compte a l'hora d'implementar-la.
  • Dividends don't lie de Geraldine Weiss, coneguda com "la mare de la inversió en dividends", va ser una de les primeres inversores que va focalitzar sobre la importància dels dividends. Tot i que no parla exclusivament sobre inversió en dividends creixents tal i com la coneixem avui en dia, és un clàssic per a entendre bé que són els dividends i per què cal tenir-los en compte quan invertim.


Espero que us hagi semblat interessant l'entrada, si hi trobeu a faltar informació o coneixeu altres fons o ETFs que repliquin aquesta estratègia d'inversió, si us plau deixeu els vostres comentaris. Recordeu també que podeu contribuir a la difusió del blog, i d'aquesta manera donar a conèixer el món de la inversió a tots els estalviadors que encara no han donat el pas per a convertir-se en inversors, mitjançant els botons de compartir a les vostres xarxes socials.

Comentaris