Derivats financers II: què són les "opcions"?

Seguint amb la "sèrie" d'entrades dedicades als derivats financers, després d'haver parlat una mica de futurs, avui toca parlar d'un altre tipus de derivats: les opcions. En aquesta entrada explicaré de manera molt resumida què són les opcions, quins tipus hi ha i com funcionen.

Les opcions tenen moltes similituds amb els futurs, en tant que ambdós productes són derivats financers, però hi ha algunes diferències força significatives que aniré explicant a continuació.

Els derivats són contractes financers usats amb finalitats de cobertura, especulació o arbitratge

Primer de tot, cal recordar que el concepte de derivat es pot resumir com qualsevol contracte financer el valor del qual depengui (= es derivi) del preu d'un determinat actiu. Aquest actiu (una acció, una matèria primera, un bo governamental, un índex, etc.) és el que anomenem actiu subjacent. Les principals aplicacions dels derivats financers es poden resumir de la següent manera:

  • Cobertura: minimitzar l'impacte de les futures fluctuacions del preu de l'actiu subjacent
  • Especulació: treure'n profit econòmic de les fluctuacions de preu previstes
  • Arbitratge: treure'n profit de la diferència de preu entre diferents mercats
En les opcions una part obté el dret a comprar o vendre un determinant actiu subjacent, mentre que l'altra part obté l'obligació de vendre o comprar aquell mateix actiu

En el cas de les opcions, aquest contracte financer és entre dues parts: una part obté el dret a comprar o vendre un determinat actiu subjacent a un preu determinat i dins d'un termini determinat, mentre que l'altra part es compromet a vendre-li o comprar-li aquell mateix actiu al preu acordat dins del termini que s'hagi acordat.

Si fem memòria i recordem l'entrada sobre els futurs, veiem que hi ha una diferència molt significativa entre futurs i opcions, en els futurs ambdues parts tenen l'obligació de fer front al compromís adquirit contractualment. Per altra banda, en les opcions, només una de les dues parts té l'obligació, l'altra part adquireix el dret però no té cap obligació de comprar o vendre (simplement té l'opció de fer-ho, en funció de si li resulta econòmicament rendible o no). Qui adquireix el dret és el comprador de l'opció, mentre que l'altra part és qui anomenem el venedor de l'opció.

El comprador d'opcions ha de pagar una prima, mentre que el venedor la rep

A primera vista pot semblar que aquest dret a comprar o vendre és un mètode infal·lible de fer diners (ja que només l'exercirem si ens resulta econòmicament rendible fer-ho) però, evidentment, adquirir aquest dret no és gratuït. El comprador d'opcions ha de satisfer una prima (és a dir, ha de pagar) si vol adquirir el dret a comprar o vendre. Per altra banda, el venedor d'opcions és qui rep la prima pagada pel comprador.

En certa manera, es pot dir que una opció és un instrument que transfereix el risc des del comprador cap al venedor de l'opció, és per aquest motiu que existeix una compensació econòmica (la prima) que ingressa el venedor i que ha de satisfer el comprador.

Les opcions call donen dret a comprar, les opcions put donen dret a vendre

Com segurament ja heu intuït, hi han dos tipus principals d'opcions, unes donen dret a comprar i les altres donen dret a vendre un determinat actiu subjacent:

  • Calls: en les opcions call el comprador adquireix el dret (però no l'obligació) a comprar un determinat actiu subjacent a un preu determinat dins d'un termini determinat, mentre que el venedor adquireix l'obligació de vendre aquell mateix actiu al preu acordat dins del termini que s'hagi acordat.
  • Puts: per contra, en les opcions call el comprador adquireix el dret (però no l'obligació) a vendre un determinat actiu subjacent a un preu determinat dins d'un termini determinat, mentre que el venedor adquireix l'obligació de comprar aquell mateix actiu al preu acordat dins del termini que s'hagi acordat.
Les opcions tenen un termini de validesa establert per la seva data de venciment

Tal i com he mencionat abans, les opcions tenen un termini de validesa determinat, establert per la data de venciment de l'opció en qüestió, el dret a comprar o vendre l'actiu subjacent només es pot exercir dins d'aquest termini. En funció del moment, dins d'aquest termini, en que es pot exercir el dret de compra o venda tenim diferents estils d'opcions, els dos estils més habituals són els següents:

  • Opcions europees: el dret a comprar (opcions call) o vendre (opcions put) només es pot exercir en la data de venciment de l'opció.
  • Opcions americanes: el dret a comprar (opcions call) o vendre (opcions put) es pot exercir en qualsevol moment, sempre que no s'hagi superat la data de venciment de l'opció.

La denominació anterior no fa referència a si les opcions es negocien als mercats europeus o americans o a si les opcions són sobre actius d'una o altra zona geogràfica (podem trobar opcions europees sobre accions del S&P500 o opcions americanes sobre accions del IBEX35 o del DAX40). Sí que cal mencionar que, en general, les opcions americanes són molt més habituals que les europees.

Les opcions són contractes estandarditzats, habitualment negociats en mercats regulats

Les opcions es negocien habitualment en mercats regulats, supervisats per la corresponent autoritat estatal o supraestatal. Això implica que existeixen una sèrie de mecanismes per a garantir el compliment del contracte, en particular, l'obligació del venedor de l'opció call o put de vendre o comprar (respectivament) l'actiu subjacent en cas que el comprador desitgi exercir el seu dret.

L'existència dels mercats regulats implica també l'estandardització dels contractes d'opcions que s'hi negocien. És a dir, hi ha un número limitat d'opcions disponibles i per a cadascuna d'elles s'hi estableixen clarament les següents característiques:

  • Tipus d'opció: call o put.
  • Estil d'opció: americana, europea o altres.
  • Actiu subjacent: sobre quin actiu concret s'adquireix el dret de compra o venda (com deia a l'inici de l'entrada, poden ser accions, bons, matèries primeres, índexs, etc.)
  • Mida del contracte: quina "quantitat" d'actiu subjacent conté cada contracte (per exemple, les opcions sobre accions de l'IBEX35 acostumen a donar dret a comprar o vendre 100 accions).
  • Preu d'exercici (strike pice): a quin preu s'executarà la compra o venda en cas que s'exerceixi el corresponent dret (per exemple, per a una acció que cotitza a 10€, podrem trobar opcions amb strike a 10€, 10,5€, 11€, 11,5€... i també a 9,5€, 9€, 8,5€...).
  • Data de venciment: fins quan es vàlid el dret de compra o venda (podem trobar opcions amb venciments setmanals, mensuals, trimestrals, etc.)
  • Forma de liquidació: per entrega (en cas d'exercir el dret de compra o venda s'entregaria l'actiu subjacent) o per diferències (en cas d'exercir el dret s'entregaria l'import equivalent a la diferència entre el preu d'exercici de l'opció i el preu de l'actiu subjacent o spot price).
El preu de la prima depèn del valor intrínsec i del valor extrínsec (o temporal) de l'opció

Un cop el potencial comprador o venedor d'opcions té clares les característiques de l'opció en la que està interessat, l'altra dada imprescindible és el preu de la prima. Aquest preu fluctua diàriament en base a l'oferta i la demanda (igual que el preu de les accions):

De manera simplificada, per un costat tenim els diferents preus que els compradors d'una determinada opció, ja sigui call o put, estan disposats a pagar (el bid price), mentre que per l'altre tenim els preus que els venedors d'aquella mateixa opció volen rebre (l'ask price). Aquestes dades formen el que es coneix com a "llibre d'ordres" (order book), quan una ordre de compra i una ordre de venda coincideixen en el preu, ambdues ordres es casen i es produeix la compravenda.

I de què depèn el preu de la prima? En primer lloc, les opcions poden tenir un valor intrínsec, en base a la diferència entre el preu d'exercici i el preu de l'actiu subjacent en aquell moment.

Per exemple, posem per cas una acció que cotitza a 10€, una opció call amb preu d'exercici a 9€ ens donaria dret a comprar 100 accions que en aquell moment valen un total de 1.000€ per només 900€. Aquesta opció tindria per tant un valor intrínsec, ja que el seu exercici immediat (comprar les accions a 900€ i vendre-les a 1.000€) donaria un benefici teòric de 100€. En canvi una opció call sobre la mateixa acció però amb un preu d'exercici de 11€ no tindria valor intrínsec (no seria rendible exercir el nostre dret a comprar les 100 accions a 1.100€, ja que podríem comprar-les a 1.000€ directament al mercat).

Habitualment s'utilitza la següent nomenclatura referida a un concepte anomenat moneyness (que vindria a ser el potencial de convertir el dret de compra o venda de l'opció en diners reals) per a parlar del valor intrínsec de les opcions:

  • In the money o ITM: En opcions call, quan el preu d'exercici és inferior al preu al que cotitza l'actiu subjacent en aquell moment (puc comprar a un preu inferior al de mercat). En opcions put, quan el preu d'exercici és superior al preu al que cotitza l'actiu subjacent en aquell moment (puc vendre a un preu superior al de mercat). Sí tenen valor intrínsec.
  • At the money o ATM: El preu d'exercici és exactament el mateix que el preu al que cotitza l'actiu subjacent en aquell moment. Estan just al límit de tenir valor intrínsec.
  • Out of the money o OTM: En opcions call, quan el preu d'exercici és superior al preu al que cotitza l'actiu subjacent en aquell moment (compraria per un preu superior al de mercat). En opcions put, quan el preu d'exercici és inferior al preu al que cotitza l'actiu subjacent en aquell moment (vendria per un preu inferior al de mercat). No tenen valor intrínsec.

Per altra banda, les opcions també tenen un valor extrínsec o valor temporal, en base al temps restant de validesa, és a dir, quant falta per a que arribi la seva data de venciment. Aquest valor és més alt quant més falti per a la data de venciment i, a mesura que aquesta data s'acosta, el valor extrínsec va disminuint fins arribar a zero.

Així, una opció amb strike 15€ sobre una acció que cotitza a 10€ no tindria cap valor intrínsec (estaria OTM) però, si encara falta un mes per al seu venciment, sí que tindria valor extrínsec (existeix la possibilitat que, durant el que queda de mes, la cotització pugi per sobre dels 15€). En canvi, si l'opció venç a l'endemà, el seu valor extrínsec seria proper a zero (hi ha una possibilitat molt remota de que la cotització pugi per sobre dels 15€ d'un dia per l'altre).

Aquesta valoració no és gens senzilla ja que entren en joc moltes incerteses, molts riscos que cal valorar convenientment. Com que no vull allargar més aquesta entrada només mencionaré que existeix un model per a fer-ho (el model de Black-Scholes) i una sèrie de paràmetres que se'n deriven (porten el nom de diferents lletres gregues: delta, theta, gamma, vega, rho... per això se'ls coneix habitualment com "les gregues").

Les pèrdues potencials d'un comprador d'opcions estan limitades pel preu de la prima, en canvi els guanys potencials són il·limitats

En resum, el comprador d'una opció ha de desemborsar una prima per a adquirir el dret a comprar o vendre un determinat subjacent a un preu determinat. El comprador pot exercir aquest dret dins del termini que s'estableixi o tancar l'operació abans d'hora (vendre l'opció i obtenir la prima corresponent, més alta o més baixa que la desemborsada inicialment en funció del valor intrínsec i extrínsec de l'opció en aquell moment).

En una opció call, a mesura que el preu del subjacent pugi per sobre del preu d'exercici el comprador obtindrà majors guanys potencials (per a materialitzar-los pot vendre l'opció o exercir el seu dret de compra, si l'opció es liquida per entrega caldrà que disposi dels diners necessaris per a comprar l'actiu subjacent). Aquests guanys són potencialment il·limitats, ja que el preu del subjacent pot pujar sense que existeixi cap tipus de límit. En canvi, si el preu del subjacent està per sota del preu d'exercici només haurà perdut l'import de la prima que hagi desemborsat.

Guanys/pèrdues potencials en una opció call comprada

En una opció put, a mesura que el preu del subjacent baixi per sota del preu d'exercici el comprador obtindrà majors guanys potencials (per a materialitzar-los pot vendre l'opció o exercir el seu dret de venda, si l'opció es liquida per entrega caldrà que disposi de l'actiu subjacent corresponent). Aquests guanys són gairebé il·limitats, ja que el preu del subjacent pot arribar a ser 0. En canvi, si el preu del subjacent està per sobre del preu d'exercici només haurà perdut l'import de la prima que hagi desemborsat.

Guanys/pèrdues potencials en una opció put comprada
Els guanys potencials d'un venedor d'opcions estan limitats pel preu de la prima, en canvi les pèrdues potencials són il·limitades

Per contra, el venedor d'una opció rep una prima a canvi d'estar obligat a comprar o vendre un determinat actiu subjacent a un preu determinat. Per a assegurar que, arribat el moment, podrà fer front aquesta obligació de compra o venda (com a part dels mecanismes de garanties que he mencionat anteriorment) ha de dipositar una quantitat determinada de diners com a garantia, aquesta quantitat no és fixa i anirà variant al llarg del temps en funció de diferents factors (requisits del supervisor, mercat i/o broker, preu de l'actiu subjacent, data de venciment, volatilitat, etc.).

En una opció call, a mesura que el preu del subjacent pugi per sobre del preu d'exercici el venedor obtindrà majors pèrdues potencials (que es materialitzaran si el comprador de la call exerceix el seu dret de compra o si el venedor decideix tancar abans d'hora l'operació comprant la corresponent call a mercat). Aquestes pèrdues són potencialment il·limitades, ja que el preu del subjacent pot pujar sense que existeixi cap tipus de límit. En canvi, si el preu del subjacent es manté per sota del preu d'exercici simplement mantindrà l'import de la prima que hagi rebut.

Guanys/pèrdues potencials en una opció call venuda

En una opció put, a mesura que el preu del subjacent baixi per sota del preu d'exercici el venedor obtindrà majors pèrdues potencials (que es materialitzaran si el comprador de la put exerceix el seu dret de venda o si el venedor decideix tancar abans d'hora l'operació comprant la corresponent put a mercat). Aquestes pèrdues són gairebé il·limitades, ja que el preu del subjacent pot arribar a ser 0. En canvi, si el preu del subjacent està per sobre del preu d'exercici simplement mantindrà l'import de la prima que hagi rebut.

Guanys/pèrdues potencials en una opció put venuda


Doncs fins aquí aquesta entrada introductòria a les opcions, pròximament dedicaré una entrada a alguns exemples concrets molt senzills d'operacions amb opcions call i put (i potser també m'animo a escriure una entrada sobre "les gregues"). Com en el cas de l'entrada anterior sobre futurs, només pretenc aclarir alguns conceptes bàsics, en cap cas engrescar-vos a fer operacions amb derivats, són actius complexes i per a fer-ho cal documentar-se molt més i ser conscient dels riscos que comporten.

Comentaris