Dades fonamentals i ràtios per a avaluar empreses

Dades fonamentals i ràtios

De manera habitual, a entrades anteriors del blog, he fet referència a algunes de les dades fonamentals i ràtios (com ara el PER, el creixement de les vendes, dels beneficis o dels dividends) que s'acostumen a fer servir a l'hora d'avaluar empreses. Aquestes dades i ràtios són utilitzades per a, en base als criteris i l'estratègia d'inversió emprada, triar i/o filtrar les accions que haurien de formar part d'una determinada cartera d'inversió.

Per a ajudar als inversors principiants, m'he proposat escriure aquesta entrada per a explicar, de manera resumida i senzilla, en què consisteixen totes aquestes paraules i acrònims que acostumem a veure a qualsevol article/llibre/blog/etc. que parli d'inversions. Aquesta entrada ajudarà a entendre millor altres entrades relatives a diferents estratègies d'inversió, com la inversió en valor, en creixement, en factors o en dividends creixents.

Les dades fonamentals i les ràtios s'obtenen dels estats financers publicats per les empreses

Primer de tot, d'on surten aquestes dades i ràtios? Tota empresa cotitzada està obligada a publicar de manera periòdica una sèrie d'informes on es resumeix la situació econòmica de l'empresa, així com qualsevol canvi que hagi experimentat aquesta situació al llarg d'un període de temps determinat. Aquests informes és el que coneixem amb el nom d'estats financers (a vegades també se'ls anomena estats comptables o, simplement, comptes).

La periodicitat (trimestral, semestral o anual) amb que han de fer públics aquests informes la determina l'organisme encarregat de supervisar els mercats de valors al país on cotitzi l'empresa. Als Estats Units aquest organisme és la SEC (Securities and Exchange Commission), a Espanya la CNMV (Comisión Nacional del Mercado de Valores), a Alemanya la BaFin (Bundesanstalt für Finanzdienstleistungsaufsicht) i a França la AMF (Autorité des Marchés Financiers).

Els estats financers s'elaboren seguint les normes de comptabilitat vigents, han de representar una imatge fidedigna dels comptes de l'empresa i, en el cas de les empreses cotitzades, estan auditats per part d'un extern. Estan composats pels següents informes:

  • Estat de resultats, també conegut com a compte de resultats o compte de pèrdues i guanys. Mostra els ingressos i les despeses, desglossats en diferents categories, per a poder obtenir els resultats abans i després d'impostos.
  • Estat de situació patrimonial, més conegut com a balanç. Mostra la situació financera de l'empresa desglossant els seus actius, passius i patrimoni net.
  • Estat d'evolució del patrimoni net. Detalla els canvis soferts en el patrimoni net de l'empresa dins d'un període determinat.
  • Estat de fluxos d'efectiu. Detalla els moviments d'efectiu al llarg d'un període determinat, indicant quina quantitat d'efectiu s'ha destinat a l'operació, la inversió o al finançament de l'empresa.

Com que, tal i com deia, els estats financers són totalment públics, els podem descarregar o veure'n un resum de les dades més importants a través d'un gran número de pàgines web: directament a la web de l'empresa en qüestió, a la web de l'organisme supervisor (la SEC, a través de la base de dades EDGAR, la CNMV o el que correspongui) o a qualsevol web que recopili informació financera d'empreses (Morningstar, Investing, Koyfin, etc.).

Multiplicant el nº d'accions pel seu preu obtenim la capitalització d'una empresa

Ara que ja hem vist d'on surten les dades, comencem amb potser la dada més bàsica de totes (i que serveix per a calcular la majoria de les ràtios que veurem més endavant): el nº d'accions. No cal gaire més explicació sobre aquesta dada, simplement es tracta del nombre total d'accions d'una empresa que hi ha en circulació.

Multiplicant aquest nº accions pel seu preu obtenim la capitalització d'una empresa. La capitalització seria equivalent al valor total de l'empresa, segons la seva valoració en el mercat en un moment determinat. Si volgués comprar totes les accions en circulació d'una empresa i, per tant, fer-me amb el control total i absolut de l'empresa, hauria de desemborsar una quantitat de diners igual a la seva capitalització (en teoria, a la pràctica podria ser que no fos ben bé així).

Dades obtingudes de l'estat o compte de resultats de l'empresa: vendes, despeses i beneficis

Veiem ara quines dades podem obtenir de l'estat de resultats o compte de resultats de l'empresa:

La primera dada és el valor de les vendes de l'empresa en un període determinat. Una dada també molt important, ja que l'objectiu de tota empresa és obtenir ingressos mitjançant la venda de béns i serveis.

Seguidament podem veure les despeses de l'empresa, primerament el cost dels béns i serveis venuts (en anglès cost of goods sold o COGS).

A continuació, ens trobem amb els costos d'operació (en anglès operating expenses). formats per les despeses generals (en anglès s'acostuma a denominar selling, general and administrative expenses o SG&A) i les depreciacions i amortitzacions dels actius de l'empresa.

En alguns casos també ens podem trobar altres ingressos o despeses no derivats de l'operació (els costos d'una reestructuració, els guanys o les pèrdues degut a canvis de divises, els ingressos excepcionals per vendes d'actius, etc.).

Després, tindríem els costos de finançament de l'empresa, habitualment es corresponen amb els interessos pagats, però segons l'activitat de l'empresa també pot ser un número positiu si, per exemple, ha obtingut ingressos al prestar a altres els seus actius.

Per últim, ens trobem amb els impostos. en aquest cas també acostuma a ser un número negatiu (l'empresa ha de pagar impostos si ha obtingut beneficis), però en alguns casos particulars pot ser un número positiu (per exemple, pot rebre diners com a compensació d'impostos pagats en períodes anteriors).

A partir dels ingressos i les despeses podem obtenir, lògicament, els beneficis generats per l'empresa al llarg del període en qüestió. En funció de quines despeses tinguem en compte podem obtenir diferents resultats:

  • Benefici brut (gross profit): al valor de les vendes restem únicament el cost dels béns i serveis venuts.
  • Benefici operatiu (operating profit): a més de restar-hi els costs dels béns i i serveis venuts, restem també els costos d'operació.
  • EBIT (Earnings Before Interest and Taxes): a la dada anterior hi hauriem de sumar (o restar) els ingressos (o despeses) no derivats de l'operació. En algunes empreses benefici operatiu i EBIT coincideixen.
  • Benefici abans d'impostos (pre-tax profit) o EBT (Earnings Before Taxes): ara. a més a més, hi restem els costos de finançament (o els sumen si és un número positiu)
  • Benefici net: per últim, al resultat anterior, hi restem també els impostos pagats.
  • EBITDA (Earnings Before Interest, Taxes, Depreciation and Amortization): potser les sigles més conegudes de totes, en aquest cas a les vendes hi hem de restar totes les despeses a excepció dels costos financers, els impostos i les depreciacions i amortitzacions.

Tots els resultats anteriors són igual de vàlids, simplement mesuren coses diferents, alguns inversors i estratègies d'inversió es centren més en un o altre en funció de a quina mètrica donin prioritat.

Dades obtingudes de l'estat de situació patrimonial o balanç: actius, deute i patrimoni net

De l'estat de situació patrimonial, més conegut com a balanç, també podem extreure molta informació que després ens servirà per a obtenir diferents ràtios:

Primerament, tenim els actius de l'empresa, diferenciant entre actius corrents (o circulants) i actius no corrents (o fixes), els primers fan referència als actius més líquids (aquells que es poden convertir en efectiu en un plaç inferior a 12 mesos) i els darrers serien menys líquids (no es poden convertir en efectiu en un plaç inferior a 12 mesos).

A continuació, tenim els passius de l'empresa, és a dir, el seu deute. De manera anàloga al cas anterior, també es diferencia entre passius corrents (el deute a pagar a curt termini, en 12 mesos o menys) i passius no corrents (el deute a mitjà o llarg termini).

Per últim, el balanç també ens mostra el patrimoni net d'una empresa, és a dir, la resta entre els seus actius i els seus passius.

Dades obtingudes de l'estat de fluxos d'efectiu: flux de caixa operatiu i dividends

Per acabar, abans de passar a veure les diferents ràtios, de l'estat de fluxos d'efectiu també podem obtenir algunes dades imprescindibles per a calcular certes ràtios:

En primer lloc, el flux de caixa operacional (operating cash flow) o fluxos d'efectiu de les activitats operatives, una mesura que ens diu quants diners està guanyant (o perdent) una empresa degut exclusivament a la seva activitat operativa. També podem trobar el flux de caixa d'inversió (investing cash flow) o fluxos d'efectiu de les activitats d'inversió. Aquestes dues dades ens serviran, juntament amb els interessos pagats i les deduccions d'impostos sobre els interessos pagats, per a calcular el flux de caixa lliure (free cash flow).

I, per últim, els dividends pagats. No necessita major explicació, a l'apartat dedicat als fluxos de les activitats financeres podem trobar quina quantitat de diners s'ha distribuit als accionistes en concepte de dividends.

Ràtios de valoració de l'empresa: PER, P/B, P/S, P/FCF

Anem ja a repassar les principals ràtios emprades per a analitzar les empreses, comencem amb les que fan referència a la seva valoració:

  • P/E o PER: la capitalització entre el benefici net (o, el que és el mateix, el preu de l'acció dividit entre el benefici net per acció). Si és baix (inferior a 16 o 12 segons els autors) s'acostuma a dir que l'acció està infravalorada i si és alt que està sobrevalorada.
  • P/B: la capitalització entre el valor dels actius de l'empresa (o, el que és el mateix, el preu de l'acció entre el valor dels actius per acció). Com en el cas anterior, si és baix (inferior a 2 o 1 segons els autors) es diu que l'acció està infravalorada i si és alt està sobrevalorada.
  • P/S: la capitalització entre les vendes (o, el que és el mateix, el preu de l'acció entre les vendes per acció). També, si és baix (inferior a 1 o 1,5 segons els autors) es diu que l'acció està infravalorada i si és alt està sobrevalorada.
  • P/FCF: a capitalització entre el flux de caixa lliure (o, el que és el mateix, el preu de l'acció entre el flux de caixa lliure per acció). De nou, si és baix (inferior a 15 o 20 segons els autors) es diu que l'acció està infravalorada i si és alt està sobrevalorada.
Ràtios de rendibilitat: Marges, ROA, ROE, ROIC i dividends

Seguim amb les ràtios que fan referència la rendibilitat de l'empresa i la seva eficiència a l'hora de generar ingressos:

  • Marge: el benefici entre les vendes. Tal i com hem vist abans, tenim diferents mètriques relatives als beneficis de l'empresa (com benefici brut, benefici operatiu, benefici net o EBITDA), així que també tenim diferents marges en funció de quina mètrica utilitzem (marge brut, marge operatiu, marge net o marge sobre EBIDTA respectivament).
  • ROA: rendibilitat sobre els actius, el benefici net entre el valor dels actius de la empresa. També, quant més alt millor (a partir d'un 15% s'acostuma a considerar molt bona ROA segons molts autors).
  • ROE: rendibilitat sobre el patrimoni net (equity), el benefici net entre el patrimoni net de l'empresa. De nou, quant més alt millor (a partir d'un 30% s'acostuma a considerar molt bona ROE segons molts autors).
  • ROIC: rendibilitat sobre el capital invertit, la fòrmula pot diferir segons les fons, la més habitual és el benefici abans d'impostos entre el capital invertit. Hi ha dos mètodes per a calcular aquest darrer valor, des del punt de vista dels actius necessaris per a operar o des del punt de vista del capital requerit per a finançar l'empresa (accions emeses, bons, préstecs, etc.). Com no podia ser d'una altra manera, quant més alt millor (a partir d'un 25% s'acostuma a considerar molt bona ROIC segons molts autors).
  • Rendibilitat per dividend i payout: Tot i que no mesuren la rendibilitat de l'empresa, també he inclòs en aquest apartat (a falta d'un altre apartat més adient) les ràtios relatives als dividends. La primera d'elles, la rendibilitat per dividend, s'obté dividint els dividends repartits entre la capitalització de l'empresa (o, el que es el mateix, els dividends per acció entre el preu de cada acció). La segona, el payout, s'obté dividint els dividends entre el benefici net. Una rendibilitat per dividend molt elevada (superior al 5%) és, lògicament, interessant per a l'accionista però un payout massa elevat (superior al 50%, per exemple) pot suposar que l'empresa té dificultat per a seguir creixent o pot arribar a comprometre la viabilitat futura de l'empresa.
Ràtios de liquiditat i solvència: current ratio, quick ratio, D/E i LT D/E

Per últim, esmentaré algunes de les ràtios que fan referència a la liquiditat (la capacitat de l'empresa per a fer front als deutes a curt termini amb els recursos actuals) i la solvència (la capacitat de l'empresa per a fer front als deutes a llarg termini):

  • Current ratio o ràtio de liquiditat: s'obté dividint els actius corrents entre els passius corrents. Si és massa baix (inferior a 1) l'empresa pot tenir problemes de liquiditat, mentre que si és massa alt (superior a 3) pot ser símptoma de que l'empresa no gestiona de manera prou eficient el seus recursos
  • Quick ratio, ràtio de tresoreria o test àcid: similar a l'anterior, s'obté dividint els actius corrents (exceptuant l'inventari) entre els passius corrents. Com en el cas anterior, si és massa baix (inferior a 1 o 0,8 segons els autors) l'empresa pot tenir problemes de liquiditat, mentre que si és massa alt (superior a 3) pot ser símptoma de que l'empresa no gestiona de manera prou eficient el seus recursos.
  • Debt-to-equity (D/E): s'obté dividint el passiu o deute entre el patrimoni. Una ràtio molt elevada (superior a 1 o 2, segons els autors) pot suposar que l'empresa està abusant del palanquejament, posant en risc la seva capacitat per a fer front als deutes.
  • Long-term debt-to-equity (LT D/E): molt similar a l'anterior, s'obté dividint el deute a llarg termini entre el patrimoni. Com en el cas anterior, una ràtio molt elevada (superior a 1 o 2, segons els autors) pot suposar que l'empresa està abusant del palanquejament, posant en risc la seva capacitat per a fer front als deutes a llarg termini.
Nota final: les dades fonamentals i ràtios són només un resum, cal posar-les en context i comparar-les amb altres empreses similars i amb les d'altres anys

Per a finalitzar aquesta entrada vull remarcar que totes aquestes ràtios i dades fonamentals són només un resum de la situació de l'empresa, sempre cal posar en context aquesta informació abans de prendre cap decisió d'inversió. Una ràtio massa bona potser no ens està dient tota la veritat, potser la situació ha canviat o està en procés de canvi (i els altres inversors ja ho estan tenint en compte a l'hora de valorar l'empresa), la informació facilitada per la empresa no es fiable (i els altres inversors estan valorant l'empresa en conseqüència) o es deu a una situació excepcional (cal llegir la lletra petita dels estats financers).

Tot i que he posat alguns exemples dels valors habitualment considerats com a acceptables per part de la majoria d'autors i inversors, cal tenir en compte que només són exemples per a il·lustrar dins de quin rang es pot moure cadascuna de les ràtios. No tots els sectors són iguals, ni totes les empreses funcionen de la mateixa manera, així que cal comparar les dades i ràtios entre empreses similars.

També és important comparar les dades i ràtios amb les dels darrers anys, per a veure quina és l'evolució de l'empresa. Algunes estratègies d'inversió es centren en comparar les vendes o beneficis any rere any per a veure si l'empresa està en fase de creixement o si es troba estancada. El mateix succeeix amb les ràtios relatives a la rendibilitat. De la mateixa manera, comparar les ràtios relatives a liquiditat i solvència ens permet veure com evoluciona la situació financera de l'empresa i si la seva viabilitat va empitjorant amb el pas dels anys.


Espero que us hagi semblat útil aquesta entrada i que hagi acomplert el meu propòsit inicial: posar una mica d'ordre a tot aquest maremàgnum de paraules i acrònims que ens trobem habitualment dins el món de la inversió. Com sempre, us agraeixo molt qualsevol tipus de comentari i la difusió a les vostres xarxes socials (no només les virtuals, les del "món real" també!).

Comentaris