Sobre els fons d'inversió
Segons el meu parer, invertir mitjançant fons d'inversió és una de les millors opcions per als inversors particulars, sobretot per a aquells que estan començant a endinsar-se en el món de la inversió o que disposen d'un capital reduït. Ja n'havia parlat concisament a l'enumerar les diferents opcions d'inversió (aquí teniu els enllaços a les dues entrades: part 1 i part 2), però en aquesta entrada vull parlar-ne una mica més en detall.
Un fons d'inversió és un instrument d'inversió col·lectiva: diferents inversors aporten capital a un fons comú per a que un equip gestor adquireixi uns actius financers determinats amb l'objectiu d'obtenir-ne rendibilitat
Com deia a la introducció, primer de tot, què són els fons d'inversió? Podríem dir que un fons d'inversió és un instrument d'inversió col·lectiva (IIC). Això vol dir que diferents inversors aporten part del seu capital a un fons comú per a que un equip gestor, seguint la política d'inversió del fons, adquireixi una sèrie d'actius financers amb l'objectiu d'obtenir-ne rendibilitat.
Al aportar-hi diners, els diferents inversors adquireixen un nombre determinat de participacions, convertint-se així en partícips del fons d'inversió. Les participacions tenen un preu determinat, de manera que, en funció dels diners aportats s'obtindran més o menys participacions.
El preu de les participacions es calcula diàriament sumant el valor de tots el actius financers que tingui els fons d'inversió (és a dir, el patrimoni total del fons d'inversió) i dividint-lo entre el nombre de participacions. És més habitual referir-nos a aquest preu com valor liquidatiu o com a NAV (sigles de net asset value, és a dir, valor net dels actius).
Així doncs, el valor liquidatiu va fluctuant diàriament en funció de la valoració dels actius que formen part del fons d'inversió. En el moment de subscriure participacions o reemborsar-les (en el cas que no desitgem continuar sent partícips del fons) se'ns aplicarà el valor liquidatiu que correspongui a la data efectiva de l'operació realitzada. Cal tenir en compte que poden transcórrer uns dies entre l'enviament de l'ordre de subscripció o reemborsament i la data efectiva (així que és complicat, i desaconsellable, intentar fer market timing amb els fons d'inversió).
La societat gestora del fons adquireix actius d'acord a la política d'inversió dels fons. Aquest actius són dipositats en una societat dipositaria
Seguint amb l'explicació, suposo que la següent pregunta que tot inversor principiant es fa és: com es decideix quins actius formen part del fons d'inversió? Les adquisicions d'actius les fa l'equip gestor (legalment, la societat gestora del fons) en base a la política d'inversió que, necessàriament, ha de fer pública al comercialitzar el fons.
Aquesta política d'inversió pot ser més o menys flexible depenent del fons, en qualsevol cas, al ser pública és decisió dels inversors si consideren interessant invertir-hi o no. D'igual manera, qualsevol canvi en la política d'inversió ha de ser comunicat de manera efectiva, així que els inversors poden decidir si volen seguir sent partícips del fons o no.
El document que detalla la política d'inversió, juntament amb la resta d'informació fonamental del fons que hem de conèixer abans de decidir invertir-hi, s'anomena KID (key investor document).
El actius adquirits són custodiats per una societat dipositaria, no per la mateixa societat gestora del fons. Aquesta societat dipositaria (habitualment un banc) s'encarrega de, a més a més de custodiar el patrimoni del fons, controlar les activitats de la gestora.
Com veieu, tots aquests requisits, que estan regulats per llei, sobre la manera de funcionar dels fons d'inversió redunden en una major protecció dels inversors. (A mode d'aclariment, la legislació varia entre països, tot i que els requisits que he esmentat són més o menys comuns a la majoria de països, incloent Espanya i la resta de països membres de la UE).
A més a més, a Espanya la legislació permet el traspàs entre diferents fons d'inversió. És a dir, si volem reemborsar les nostres participacions en un fons i subscriure participacions en un altre fons diferent, podem traspassar el nostre capital directament d'un fons a l'altre sense materialitzar el reemborsament i sense haver de pagar impostos per les plusvàlues. Això permet diferir el pagament d'imposts i, segons com juguem les nostres cartes, podrem optimitzar la factura fiscal reemborsant definitivament el fons en el moment que més ens interessi.
Esquema de funcionament dels fons d'inversió |
Els partícips del fons han de fer front a diferents comissions per a retribuir la feina de la societat gestora i les despeses associades a la gestió del fons
Doncs sona fantàstic, no? Molt més fàcil invertir mitjançant fons d'inversió que haver de fer-ho jo mateix directament i haver d'escollir i adquirir les accions, bons o aquells altres actius que consideri oportuns. Bé, no es tot tan fantàstic, els fons d'inversió tenen costos. Aquests costos es repercuteixen en el partícips en forma de comissions.
Les comissions tenen la finalitat de retribuir la feina que fa la societat gestora i totes les despeses associades a la gestió del fons. Veiem a continuació quin tipus de comissions ens podem trobar:
- Comissió de subscripció: és la que es pagaria al subscriure participacions del fons, es mesura en percentatge sobre la quantitat invertida. Per exemple: si vull adquirir participacions per valor de 1.000€ d'un fons que té una comissió de subscripció del 5%, realment adquiriria 950€ en participacions, els altres 50€ se'm descomptarien en concepte de comissió de subscripció.
- Comissió de reemborsament: anàloga a la anterior, es pagaria al reemborsar les nostres participacions, es mesura en percentatge sobre la quantitat a reemborsar.
- Comissió de gestió: és la que cobra la gestora per la seva feina, es mesura en percentatge anual sobre el patrimoni, tot i que es descompta diàriament del valor liquidatiu. Per exemple: si tinc invertits 10.000€ en un fons amb una comissió de gestió del 2%, cada any pagaria 200€ a la gestora en concepte de comissió de gestió.
- Comissió de dipòsit: anàloga a la anterior, és la que cobra la societat dipositaria, també es mesura en percentatge anual sobre el patrimoni, tot i que es descompta diàriament del valor liquidatiu.
- Comissió de custodia: és la que ens cobra la entitat o intermediari que comercialitza el fons (en el cas de que no el subscrivim directament a través de la societat gestora). També es mesura en percentatge sobre el patrimoni, es liquida segons estipuli la entitat o intermediari que comercialitza del fons (mensualment, trimestralment, anualment, etc.).
- Comissió d'èxit: és la que cobra la gestora en funció del resultats obtinguts. Cada cas és particular, habitualment es mesura en percentatge sobre els resultats.
No tots els fons apliquen la totalitat de les comissions anteriorment esmentades (a excepció de la comissió de gestió, que s'aplica a tots els fons d'inversió), així que per a poder fer una comparativa entre les comissions de diferents fons s'utilitza sovint la ràtio de despeses totals o TER (per total expense ratio). Aquesta ràtio també inclou altres despeses inherents a la operativa del fons, com les comissions per la compra i venda d'actius.
Els fons d'inversió es divideixen entre fons d'acumulació i de distribució i entre les diferents categories i subcategories d'actius on inverteixen
Així dons, una de les diferències més importants entre fons són les comissions aplicables. Les altres diferencies fan referència a la política de reinversions dels beneficis i a la política d'adquisició d'actius.
En quant a la política de reinversions podem trobar dos tipus de fons: els fons de distribució i els fons d'acumulació. Els primers, com el seu propi nom indica, distribueixen els beneficis (els procedents de dividends, interessos dels bons, etc.) entre els partícips del fons de manera periòdica. Els d'acumulació utilitzen aquest beneficis per a reinvertir i adquirir més actius financers per al fons, per tant, els partícips dels fons no reben diners de manera periòdica però el valor liquidatiu de les seves participacions va augmentant a un major ritme degut a l'interès compost.
La política de inversions defineix en quina o quines de les categories d'actius financers inverteix els fons d'inversió, així que podem agrupar els fons en les següents grans categories:
- Fons monetaris
- Fons de renda fixa
- Fons de renda variable
- Fons mixtes (inverteixen tant en renda variable com en renda fixa). Es parla de mixtes defensius, moderats o agressius en funció del percentatge de renda variable que tinguin.
Les anteriors categories es poden dividir en diferents subcategories en funció de l'àmbit geogràfic o sectorial de les inversions o en funció del tipus de deute o empreses en les que s'inverteix.
Per exemple, en el cas del fons de renda variable podem tenir les següents subcategories:
- RV Global, RV USA, RV Europa o RV Països Emergents en funció dels països o zona geogràfica on inverteix
- RV Energía, RV Tecnología, RV Salud o RV Inmobiliari en funció del sector
- RV Small Cap, RV Mid Cap o RV Large Cap en funció de la mida (en base a la seva capitalització, és a dir, nombre el nombre d'accions en circulació multiplicat pel preu de cada acció) de les empreses on s'inverteix (petites, mitjanes o grans respectivament)
- RV Growth, RV Blend o RV Value en funció de si es tracta d'empreses en creixement o ja consolidades (en base a una sèrie de paràmetres com el quocient entre els seus beneficis i la seva capitalització)
- A més a més, també podem tenir combinacions entre qualsevols de les subcategories anteriors (RV USA Large Cap, RV Emergent Growth, RV Tecnología Small Cap, etc.)
En el cas de la renda fixa també tenim subcategories en funció de l'àmbit geogràfic, les subcategories poden també diferenciar entre deute públic o corporatiu, entre la seva duració o entre deute d'alta qualitat creditícia o de baixa qualitat.
Estils d'inversió en renda variable i renda fixa segons Morningstar |
Un altre punt a tenir en compte és la divisa en la que es denominen les participacions dels fons (euros, dòlars, lliures esterlines, iens, etc.), que no té perquè coincidir amb la divisa amb la que es denominen tots els actius que en formen part. El tipus de canvi entre divises es fluctuant, afectant així a la valoració del actius financers que formen part del fons d'inversió. Per aquest motiu alguns fons utilitzen estratègies de cobertura (hedge en anglès) de divisa per a fer front a les oscil·lacions dels tipus de canvi.
No tots els fons són accessibles per als petits inversors particulars, tot i així l'oferta de fons accessibles segueix sent molt elevada
Ja hem parlat del funcionament dels fons d'inversió, les seves característiques i sobre les diferents categories i subcategories de fons existents. Per tant, només ens queda respondre a la pregunta "com podem invertir en fons d'inversió?"
Primer de tot, cal mencionar que no tots els fons existents són accessibles als inversors particulars. En primer lloc hi han limitacions de caire legal, ja que des de Espanya només podem accedir a fons espanyols (subjectes a la normativa espanyola aplicable) o fons d'altres països que compleixin amb la corresponent directiva de la UE.
A més a més, hi han fons que no admeten més aportacions (per tant, tenen un nombre limitat de participacions), només es poden adquirir participacions en el moment de la constitució del fons o en el mercat secundari (comprant-les a algun partícip). Aquest tipus de fons s'anomenen closed-end, a diferencia dels open-end dels que he parlat en aquesta entrada i que emeten noves participacions cada cop que hi aportacions de capital.
També hi han fons únicament accessibles a inversors institucionals (agencies governamentals, entitats financeres o grans inversors) o que requereixen una aportació mínima molt elevada.
Tot i així, l'oferta de fons d'inversió a la que podem accedir com a petits inversors particulars segueix sent realment molt elevada, més que suficient per a cobrir les diferents necessitats de tots els inversors particulars.
Els inversors particulars podem adquirir participacions de fons directament de les gestores o mitjançant entitats financeres intermediàries
Així doncs, per acabar, és important assegurar-nos que l'entitat financera tingui una oferta de fons diversificada (en quant a tipus de fons i gestores) i de qualitat i que no ens apliqui comissions addicionals (com les de custodia) per la comercialització del fons.
Espero que aquesta entrada us hagi resultat útil per aprendre una mica més sobre fons d'inversió, una opció realment interessant per als inversors particulars degut a la seva accessibilitat, la gran oferta de fons, el seu baix cost, els avantatges fiscals i les possibilitats que ofereixen per a facilitar la gestió i la diversificació de la nostra cartera.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada