Estratègies d'inversió: com dissenyar la nostra cartera d'inversió?

A les dues entrades anteriors (aquesta i aquesta altra) vaig parlar una mica sobre diferents actius financers, és a dir, sobre algunes de les opcions que tenim a l'hora d'invertir els nostres calers. Avui toca parlar sobre les estratègies d'inversió

Estratègies d'inversió

En primer lloc, cal aclarir que quan parlo d'estratègia d'inversió em refereixo bàsicament a com distribuir els diferents tipus d'actius dins de la nostra cartera d'inversió. Per si el nombre de diferents actius financers on podem invertir no era suficient, ara elevem de manera exponencial el nombre d'opcions al nostre abast al incloure també les diferents combinacions que podem fer entre tots aquests actius financers. 

Amb aquesta entrada pretenc donar a conèixer alguns conceptes bàsics sobre les diferents estratègies d'inversió, sobretot per a tractar de fer una mica més senzill el camí a tots aquells que tot just estan començant a invertir (o es plantegen fer-ho).

No trobarem una estratègia perfecta, si no que tractarem de trobar la que millor s'ajusti a les nostres circumstancies personals

Com deia a l'inici, l'estratègia d'inversió que escollim definirà la composició de la nostra cartera d'inversió.

No trobarem l'estratègia d'inversió perfecta, el que hem de tractar de trobar és aquella que s'ajusti millor a les nostres circumstancies personals (de les que parlava en una de les primeres entrades del blog). Principalment, hem de tenir en compte els nostres objectius de rendibilitat, el nostre termini d'inversió i la nostra tolerància al risc.

Per aquest motiu a vegades utilitzo el terme "filosofia d'inversió" en comptes de "estratègia d'inversió", les nostres decisions dependran sobretot del nostre marc mental: com entenem el món i com reaccionem davant el que ens succeeix a nosaltres i el que succeeix al nostre voltant.

Per a posar una mica d'ordre dins l'enorme ventall d'opcions existents, podem diferenciar les estratègies en base a una sèrie de característiques: els percentatges d'assignació d'actius, els criteris per a la selecció d'actius i la variació temporal de la cartera.

L'assignació d'actius fa referència al percentatge del nostre capital dedicat a cadascuna de les categories d'actius

Començo parlant per l'assignació d'actius, segons alguns estudis i autors especialitzats en inversions, és el factor més important a l'hora de determinar el retorn d'una cartera (és a dir, la seva rendibilitat i volatilitat al llarg del temps).

(Faig una petita digressió per a mencionar quin és l'altre factor que disputa el títol de factor més important a l'hora de determinar el retorn de les inversions: els costos. En parlaré més en detall en futures entrades, quan repassi la inversió indexada o passiva i les estratègies d'inversió de John C. Bogle.)

L'assignació d'actius (en anglès asset allocation) fa referència a quin percentatge del nostre capital invertit dediquem a cadascuna de les categories d'actius financers existents. Normalment, en el món de la inversió, es parla de les següents grans categories: efectiurenda variable, renda fixa, immobiliari, matèries primeres i or (que, pel seu comportament, es considera separadament de la resta de matèries primeres).

Cadascun dels actius financers considerats té unes característiques pròpies, per tant el seu comportament al llarg del temps i en funció dels cicles econòmics també ho serà. La correlació és una mesura estadística que ens dóna informació sobre el grau de diferencia de comportament entre dos actius determinats, el seu valor pot estar entre 1 (el dos actius es comporten exactament de la mateixa manera) i -1 (els actius es comporten de manera totalment oposada). Combinant aquests actius, amb diversos graus de correlació entre ells, en diferents percentatges s'aconsegueix modificar la rendibilitat i volatilitat esperada de la cartera en el seu conjunt.

El següent pas és decidir els criteris de selecció del actius concrets per a cada categoria

Un cop escollit el percentatge de cada categoria d'actius que formarà part de la cartera d'inversió, s'ha de decidir quins criteris determinen la selecció del actius concrets dins de cada categoria. És a dir, posem per cas que la nostra estratègia assigna un 60% de la cartera a renda variable, ara hem de decidir quines accions concretes formaran part d'aquest 60%.

Aquesta decisió s'haurà de prendre per a cadascuna de les categories d'actius que formaran part de la cartera. Evidentment, algunes categories tenen un ventall d'opcions més ampli que d'altres. Podem optar per a no complicar-nos la vida i deixar que aquest criteris de selecció d'actius els decideixi el mercat (el que seria la inversió indexada de la que parlaré en futures entrades) o esbiaixar els nostres criteris en la direcció que creiem (en base a dades objectives o, al menys, que nosaltres creiem objectives) que ens donarà un retorn més òptim.

  • Per exemple, en el cas de l'or podem decidir ben poca cosa a l'hora d'afegir-lo a la nostra cartera. Bàsicament, només podem decidir si el comprem nosaltres mateixos de manera física (i de quina manera el custodiarem) o si ho fem mitjançant algun ETF/ETC. En aquest darrer cas haurem d'escollir quin (o quins) ETF/ETC en concret, decidint si volem que siguin de rèplica física o de rèplica sintètica, és a dir si es compra i custodia l'or físicament o si es fa a través de derivats financers.
  • El cas de les matèries primeres és força similar, però en aquest cas no és viable que les comprem nosaltres mateixos de manera directa, així que només podrem fer-ho mitjançant ETCs. A més a més, haurem d'escollir en quines matèries primeres volem invertir.
  • (Com deia quan parlava dels diferents actius financers (aquí), també podem invertir en matèries primeres i or, de manera indirecta, a través d'accions d'empreses que es dediquin a extreure'n o produir-ne. En aquest cas crec que és més correcte incloure aquest tipus d'inversió dins de la categoria de renda variable, ja que el seu retorn no només depen del preu de les matèries primeres si no que també depen en gran mesura de la marxa de la empresa o les empreses on invertim).
  • Seguim parlant de la selecció d'actius per a cada una de les diferents categories: ara li toca a la inversió en el sector immobiliari. En aquest cas, a més d'escollir si hi invertim de manera directa o a través d'alguna institució d'inversió col·lectiva, podem escollir l'àmbit geogràfic i sectorial (sector residencial, comercial, industrial, etc.) de la nostra inversió.
  • En el cas de la renda fixa, també podem escollir a quin àmbit geogràfic invertirem, però també si ho fem en deute públic o privat. A més a més, incloem altres factor com el seu termini de venciment o la qualitat creditícia del deute.
  • La renda variable és, sens dubte, la categoria on tenim més poder de decisió a l'hora d'escollir els criteris de selecció d'actius. Podem escollir entre diferents àmbits geogràfics, sectors, en funció de la mida de les empreses, empreses en creixement o consolidades o en funció de dades fonamentals de les empreses (beneficis, fluxos de caixa, dividends, etc.).
  • Per últim, en el cas de l'efectiu, només podem escollir la divisa (l'euro o qualsevol altra divisa com el dolar, la lliura esterlina o el franc suís) i on dipositem físicament els diners (compte corrent, dipòsits o els anomenats fons monetaris).

La variació temporal fa referència al canvi del criteris de selecció d'actius i de la pròpia assignació d'actius en funció del cicle econòmic i d'altres paràmetres

Un cop feta l'assignació d'actius (el percentatge que assignem a cada categoria) i la selecció d'actius financers concrets, les diferents estratègies d'inversió es poden diferenciar en funció de la seva variació temporalLa variació temporal fa referència a canvis o reajustaments en l'assignació d'actius realitzada inicialment, però també a canvis en la selecció d'actius en base als criteris que haguem escollir o, fins i tot, a canvis en els propis criteris de selecció d'actius.

El que es busca amb aquesta variació és adaptar la nostra cartera en funció del cicle econòmic (expansió, auge, recessió o depressió) o en funció dels canvis en altres variables macroeconòmiques, amb l'objectiu d'aconseguir millorar la nostra rendibilitat. A una escala més petita, aquesta variació també pot utilitzar-se per a la selecció d'actius, per exemple per a la selecció d'accions en base al comportament recent (la inèrcia o momentum) o en funció de les figures que dibuixi el seu gràfic de cotització (que és, en resum, el que tracta de fer l'anàlisi tècnic).

Es tracta doncs d'anticipar-nos al comportament del mercat, el que els autors en llengua anglesa han anomenat fer market timing.

El market timing té seguidors i detractors, per tant les estratègies d'inversió es poden dividir en dos grans grups en funció de si la cartera dissenyada es manté inalterable amb el temps o si tracta d'adaptar-se a les condiciones econòmiques. Així doncs, podem parlar de carteres estàtiques o de carteres dinàmiques.

Les carteres dinàmiques poden variar la seva assignació d'actius (preponderant més o menys certes categories concretes) o els criteris de selecció d'actius (esbiaixant els tipus d'actius financers concrets vers un determinat estil d'inversió) al llarg del temps que duri la nostra inversió.

Una cartera estàtica, per contra, mantindria la seva composició inalterable encara que canviessin els condicions macroeconòmiques. Això no vol dir que no sigui necessari fer canvis de tant en tant: per tal de que les diferents categories d'actius financers mantinguin el seu pes és necessari fer reajustaments (també anomenats rebalancejos, traducció directa del terme en anglès rebalancing).

El funcionament dels reajustaments s'entén millor amb un exemple: posem per cas que una determinada cartera consisteix en un 50% de renda variable i l'altre 50% de renda fixa. Amb el pas del temps podria ser que la renda variable es revalorés més que la fixa i podria arribar a passar que els seus pesos relatius dins la nostra cartera passessin a ser de 60% renda variable i 40% renda fixa. El reajustament consistiria en vendre aquest 10% extra de renda variable i adquirir renda fixa per a mantenir la proporció inicial de 50% i 50%.

Hi han altres estratègies a mig camí entre les carteres estàtiques i les dinàmiques (tot i que més a prop de les primeres) que consistirien en modificar l'assignació dels actius en funció de les nostres circumstancies personals, com per exemple la nostra edat.

Quadre resum estratègies d'inversió
Quadre resum de les principals alternatives per a elaborar una estratègia d'inversió

Exemples d'estratègies d'inversió

A continuació enumeraré alguns exemples d'estratègies d'inversió habitual, simplement per tal que us en podeu fer una idea. La meva intenció és seguir-ne parlant al blog, sobretot d'aquelles que em semblen més interessants per als inversors particulars que, com jo, comencen a endinsar-se en aquest món.

  • La cartera del Talmud: Començo amb una de les més antigues i que es cita molt sovint. Apareix al Talmud, on es diu textualment que "tota persona ha de dividir el seu diner en tres parts i invertir un terç en terres, un terç en negocis i un terç guardar-lo com a reserva". Adaptant-lo una mica a la nostra època, això seria equivalent a 1/3 en el sector immobiliari, 1/3 en renda variable i 1/3 en efectiu. No ens diu res sobre la manera concreta de seleccionar els actius, però tot i així sembla una recomanació bastant raonable i, això sí, que ha estat posada en pràctica amb prou èxit durant molts anys.
  • 60/40: Una altra estratègia, molt habitual fins no fa gaire, consisteix en una cartera estàtica amb un 60% de renda variable i un 40% de renda fixa. Deia que fins no fa gaire era molt habitual ja que ha anat progressivament substituint-se per una cartera lleugerament més agressiva: 70/30 (és a dir, 70% renda variable i 30% renda fixa). Aquest tipus de carteres apliquen habitualment els reajustaments que hem mencionat anteriorment, per tal de mantenir el pes relatiu dels diferents actius. Per a la selecció d'actius s'acostuma a utilitzar fons indexats, tot i que algunes estratègies busquen una gestió més activa sobretot en la part de renda variable.
  • 100-edat: Aquesta seria una estratègia a mig camí entre una cartera estàtica i una dinàmica (molt més a prop de la primera que no pas de la segona). Consisteix a assignar els percentatges en funció de la nostra edat: el 100% menys la nostra edat per a la renda variable i la nostra edat per a la renda fixa (per exemple, si tenim 35 anys, ens resultarà 65% renda variable i un 35% renda fixa). La idea és que a mesura que ens fem grans i, per tant, s'acosta el moment de la jubilació, la nostra cartera anirà rotant vers a uns actius (la renda fixa) teòricament menys volàtils. La fórmula anterior també pot tenir variacions, a vegades es parla de 110-edat o, fins i tot, 120-edat (en funció de si es busca una cartera més o menys arriscada).
  • 100% renda variable: Doncs sí, una estratègia també pot consistir en destinar la totalitat del nostre capital a una única categoria, si així es considera oportú. Aquesta estratègia en concret no necessita cap explicació, es tracta de destinar la totalitat de la nostra cartera a la renda variable. Dins de la renda variable es pot diversificar entre diferents tipus d'actius, ja sigui geogràficament, per sectors o per qualsevol altre variable. És una opció amb més risc que les anteriors, tot i que a llarg plaç el seu potencial de revaloració sol ser superior.
  • Cartera permanent: Aquesta estratègia, ideada per Harry Browne, busca obtenir bons retorns independentment del cicle econòmic en que ens trobem. Divideix la cartera en quatre blocs: 25% renda variable, 25% renda fixa, 25% or i 25% efectiu (o, més aviat, renda fixa d'alta qualitat creditícia a molt curt plaç). Es tracta també d'una cartera estàtica amb reajustaments. Harry Browne també va concretar els criteris per a la selecció d'actius, de ben segur que en parlaré més endavant, ja que em sembla una opció força interessant.
  • Global Equities Momentum: Per últim, com totes les anteriors son estratègies estàtiques, vull esmentar-ne una de dinàmica per a que serveixi com a exemple. Aquesta en concret consisteix bàsicament en escollir renda variable (dividida en renda variable dels Estats Unit i renda variable de la resta del món) o renda fixa en funció del seu comportament durant els últims 12 mesos, l'actiu que millor rendibilitat hagi tingut serà el que escollirem). Cada mes haurem de revaluar la rendibilitat dels últims mesos i canviar l'actiu escollir en cas necessari. En aquest cas, la selecció d'actius es ben senzilla ja que s'utilitzarien únicament ETFs indexats.


Espero que amb aquesta entrada, i alguns dels exemples que he utilitzat, hagi aconseguit fer una miqueta més entenedor tot això de les diferents estratègies d'inversió i les opcions que tenim a l'hora de dissenyar la nostra cartera d'inversió. Com sempre, els vostres comentaris són benvinguts!

Comentaris